Boira i evasió

És l'any 1940: l'endemà de la desfeta francesa es crea a Tolosa de Llenguadoc l'organització clandestina Armée Jueva amb l'objectiu de lluitar contra els nazis. Amb l'ajut de fons nord-americans i de la Resistència, que els proporcionen guies armats, el grup de seguida munta travesses a través dels Pirineus; es calcula que uns 20.000 jueus van fugir del nazisme a través d'aquestes rutes. El documental que TV3 estrena avui a les deu de la nit, dins el programa Sense ficció, recull testimonis en primera persona que narren com van fugir de l'horror nazi a través de les comarques de la Val d'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell o l'Alta Ribagorça.

Perseguits i salvats, una coproducció de TV3 i la Xarxa de Comunicació Local, impulsat per la Diputació de Lleida, té el valor humà del testimoniatge, segons destaca el seu director, Felip Solé: “Hem donat la paraula als testimonis; tot és viscut i aquest és el gran valor.” A més, és una història mundial però també local. “Hi ha veus que han viscut als Estats Units, Israel, Polònia, però tots ens parlen de casa nostra, del Pirineu, i això té un valor extraordinari”, rebla Felip Solé. El documental comença quan els alemanys ocupen la França de Vichy i controlen tota la frontera francoespanyola. A partir d'aquell moment, successives expedicions d'homes, dones i infants jueus aconsegueixen travessar les altes muntanyes pirinenques: l'objectiu és arribar a Barcelona, que serà el punt de partida de nous viatges amb destinació a Palestina, Amèrica o l'Àfrica del Nord. S'explica qui els ajuda a la muntanya, a creuar la frontera clandestinament: des dels passadors fins a republicans catalans i espanyols refugiats i gent de les poblacions dels costats de la frontera. S'hi inclouen una quarantena d'entrevistes; des de passadors, veïns de les comarques de pas i jueus supervivents.

Durant la presentació del documental a Lleida, el cap de Nous Formats de TV3, Miquel Garcia, va destacar el caràcter patrimonial d'aquesta peça documental, que en televisió sol ser efímera. I va incidir amb la repercussió de llarga durada que pot tenir gràcies a la iniciativa de la Diputació de Lleida i de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) de recuperar en forma de rutes els camins d'evasió, una manera de “gaudir de la història en el territori”. Pel president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, el documental “posa veu i cares a la solidaritat reconeguda i poc explicada en el context de la Segona Guerra Mundial entre dos pobles, el jueu i el català”.