El Zàping
La BSO de la tele s'escolta a internet
Gemma Busquets/ @gemmabusquets
L'autoria de la música que sona a la tele es troba a faltar sovint, sobretot quan el programa hi posa molt d'èmfasi
a uns dies, el 12 de gener, en la cloenda de l'informatiu 2324 del canal 3/24, que a tall de videoclip recull les imatges de la jornada, s'acompanyaven les fotos més simbòliques amb la versió que de la cançó She de Charles Aznavour, però popularitzada per Elvis Costello arran de la BSO de la pel·lícula Nothing Hill, ha fet el duet She and Him en un recopilatori de clàssics. De la mateixa manera que atribueixen amb noms i cognoms del fotògraf les imatges que tanquen el dia, el responsable del vídeo Sergi A. Minguell també detalla qui canta i de quina peça es tracta. Per això vaig descobrir que She and Him han publicat un àlbum de clàssics, que es troba també en una llista a l'Spotify. L'autoria de la música que sona a la tele es troba a faltar sovint, sobretot quan el programa hi posa molt d'èmfasi, quan es destaca la banda sonora no tant per ambientar el que estem veient o com a element propi de les transicions del muntatge sinó com a peça clau. El convidat n'és un exemple claríssim i la seva llista de Spotify, una de les més concorregudes pels usuaris del servei, demostra com es va a buscar a la xarxa el que no veiem com a espectadors. Especialment en els anuncis. La publicitat, que molts anys abans que ho fessin les sèries, usava les cançons com a esquer –a finals dels anys noranta les companyies discogràfiques van editar diversos recopilatoris sobre la música dels espots–, serveix actualment no només com a promoció –Estrella Damm, per exemple–sinó com a prescriptor, ja que la feina de descoberta fa temps que la tele, en el format clàssic de magazín musical especialitzat, l'ha deixat de fer. Però la feina és de l'espectador, que, si s'ha enganxat a la melodia, o té el Shazam a punt o ha de fer cerca a internet. En un espot de colònia etèria com és Anaïs Anaïs de Cacharel, mentre hi veiem nimfes enjogassades en un bosc, de fons sona Myth de Beach House. Tota una delícia. Una altra cosa són els tràilers de les sèries, com el de Velvet, que per fer-nos-en recordatori fan que no ens puguem treure del cap Stay de Sam Smith.
F