“La imatge és secundària”

És per la necessitat d'informació que tenen els ciutadans. Hi ha canvis, retallades, i no sempre es donen les explicacions que caldrien i si es fan és a través d'un plasma i de forma difusa. El ciutadà necessita que se li digui la veritat, les coses clares. Per això hi ha un auge de tots els espais informatius, de tertúlia. Les explicacions que no se'ls donen des de dalt, els espectadors les busquen als mitjans.

Donem informació però també opinió; la part del Wyoming, que és d'humor, conté també una part editorial. També ens podem centrar en un tema concret i buscar a l'hemeroteca, contrastar les declaracions amb les promeses del passat, que aporta més claus.

Hi ha una reunió al matí de direcció, subdirecció i guionistes i redactors que decideixen els continguts, la distribució i estructura del programa del dia. La part més similar amb un informatiu és que si passa qualsevol cosa d'última hora, també s'hi inclou. El guió es planteja al matí però es pot modificar perquè es basa molt en l'actualitat. Nosaltres hi som a la tarda, que és quan es fa la lectura del guió i l'assaig. Podem aportar, evidentment, proposant temes o aspectes del guió, però de la redacció se n'encarreguen guionistes i redactors.

La llibertat d'expressió ha de prevaldre i es poden parlar de tots els temes possibles; no ens hem de censurar i menys des dels mitjans. Des d'El intermedio hem parlat de qüestions especialment delicades, com ara maltractaments o Boko Haram. Quan donem la informació, que ja és prou dura, just potser en aquell moment no hi correspon fer humor i el Wyoming serà més crític, però tots els temes es poden tractar.

Quant al físic és cert que en televisió el primer que veus és la imatge, però no crec que sigui el més important, estar més o menys maca. Per mi passa a ser secundari perquè l'important és el missatge que vols transmetre com a comunicador. No es tracta d'interpretar en el sentit d'actriu, sinó de comunicar amb credibilitat, essent tu mateix, amb rigor.

El meu paper me 'l prenc exactament igual que si estigués en un telenotícies. És cert que no estic en un informatiu, sinó en un programa d'humor, d'entreteniment, però que ha evolucionat més cap a l'actualitat i la part informativa és la que hi té més pes. Explico les notícies i les dades estan contrastades i tot el que dic és veraç, en aquest sentit és tot igual. Canvia el plató i que tinc al costat un humorista que després de la notícia fa l'acudit.

No pot ser més positiu. Quan fas un canvi d'aquests, saltar d'informatius a programes, hi ha un cert risc. Ho disfruto molt i és molt gratificant.

És trist veure com uns informatius que havien estat els més ben valorats, i un mitjà que havia estat referent mundial, de cop i volta s'ha deteriorat. És un mitjà públic i no hi hauria d'haver aquestes pressions ni veure com es manipula. No s'ho mereixen ni TVE ni els ciutadans que, al capdavall, són els que paguen el mitjà.

No és un tema que se'n parli a nivell personal, “quina és la teva postura”, sinó que valorem periodísticament el procés. El tractament que hem fet des del programa és abordar totes les parts; parlar del procés des de tots els àmbits: hem parlat obertament de la consulta, dels punts a favor, el perquè. Puc donar la meva opinió, com en Dani Mateo o la Thaïs Villas, que també són catalans, però a l'hora de conformar el programa, ens hem de basar en dades.