L'humor és una cosa molt seriosa

er riure no és fàcil. Ho saben molt bé els que s'hi dediquen. Els mecanismes de l'emoció s'activen, segurament, amb més garanties que no els de la rialla a cor què vols. Que un acudit faci gràcia d'una manera consensuada, sense crítiques, és més difícil que recitar un poema de Gabriel Ferrater i que no se'ns encongeixi el cor; bé, sempre que no ens hagin blindat amb una cuirassa sentimental. L'humor és molt seriós. Però també és molt popular. Arriba a tothom. I és aquesta facilitat per traspassar barreres generacionals i socials el que el fa tan susceptible. Sobretot des que la política és el contingut estrella de l'humor a la tele. La sàtira i els gags han pres el control d'un gènere que s'ha hagut de reinventar. Les parelles d'imitadors, des de Martes y Trece a Los Morancos i fins i tot Faemino y Cansado, havien tingut fins fa uns anys el seu espai a la tele. Hereus dels programes de varietats dels anys setanta, la imitació i la creació d'un imaginari propi van ser la base d'un èxit, ara considerat demodé, propi de tele antiga. Després van venir els monòlegs, un boom però que no va inventar El club de la comedia, ni tan sols Buenafuente, sinó que Rubianes i abans Capri n'havien fet tot un art. Per tot plegat, per mostrar una visió més historicista de l'humor i reivindicativa de la figura del còmic de sempre, sense perdre de vista una voluntat d'entretenir i amb aquesta fixació divulgativa que exigeix TV3, la cadena va estrenar dimecres a la nit Còmics (386.000 espectadors de mitjana i un 13,6% de quota de pantalla). Perquè tot canvia i tot evoluciona, en el fons, a l'humor li ha passat com a la música, a la tele. Són disciplines que ara, vistes per la pantalla gran del menjador de casa, necessiten un discurs, una interpretació, de buscar més enllà de l'acudit que explicava, dalt d'un tamboret, amb una veu monòtona, l'home amb barba vestit de negre, fumant i amb un posat esquerp. I arribats en aquest punt, el del record -–abans, pel mig i al final, sempre hi ha la txaranga que hi posa el tàndem Manu Guix i Àngel Llàcer– l'humor també ens fa emocionar.

F