El Zàping
La cuina a la tele ja no és cuina
Gemma Busquets/ @gemmabusquets
A la cuina li està passant el mateix que als programes de viatges; són un recurs d'estiu que fomenten poc la divulgació
a 1 va estrenar dimarts Cocineros al volante amb èxit d'audiència, 328.000 espectadors (13,3% de quota de pantalla), més de cinc punts que la quota, irrisòria, que té la primera cadena espanyola a Catalunya (8%) En part aprofitant-se de l'audiència que havia arrelat amb Masterchef, que ha demostrat en l'última edició que la cuina és l'excusa ideal per a la promoció turística –és recomanable divulgar el producte de proximitat– però també per fer propaganda indiscriminada d'institucions com ara l'exèrcit, per exemple. En aquest aspecte, el concurs culinari perd el seu sentit; de la mateixa manera quan s'aposta per perfils de concursants concrets per potenciar l'espectacle. La tele és entreteniment i busca el xou; lícit. Però es pot combinar amb la divulgació de la gastronomia amb la vianda autòctona com feien a Cocina2, dels germans i xefs Sergio i Javier Torres, que hi posen humor i “guerra als fogons fraternals”. Seguint aquest esquema, també TVE –sembla que basa la seva programació d'estiu en la cuina, que tan bons rèdits d'audiència li ha donat– ha posat en marxa El chef del mar amb el cuiner Ángel León, antic membre del jurat de Top Chef. Pensat més com a sèrie documental, és un viatge com el que cada diumenge fa Jamie Oliver per les contrades angleses en un programa que, entre altres coses, sap transmetre l'erotisme que desprèn, no ja que un home cuini, sinó que ho faci amb les mans a pèl, sense guants; molt tel·lúric tot plegat. Reprenent l'estrena de Cocineros al volante, no és cuina, són aventures amb parelles de concursants, que viatgen amb food trucks (camions de menjar) i que han de sorprendre en cada etapa amb reptes culinaris de cada zona. De concepte és un tipus de programa molt americà i de format és similar a altres espais com ara Pekín Express. Fa per l'estiu, és adequat, muntatge àgil, però tot plegat fa que el programa de cuina clàssic –no la competició, no el documental– quedi com un petit llogaret per a irreductibles mestresses de casa que esperen la recepta de cada dia, després del temps de TV3 i abans de la telenovel·la.
L
