“Sinera és la protagonista”

Bastant ràpid. Em va trucar Pep Armengol oferint-me fer la prova, que va ser molt privilegiada perquè no sempre tens la sort que et passin el guió sencer amb les separates que faràs i una descripció de personatge i de l'ambient molt concret. És el càsting que he fet en què més material m'han facilitat i amb una proposta molt sòlida. Quan els càstings són sessions de treball, mola molt, i aquesta ho va ser; vam fer feina.

Havia llegit Espriu però no Laia. Per la prova vaig llegir la novel·la i l'adaptació que n'ha fet Lluís Danés; el guió. Laia va entrar a la meva vida de cop. I el personatge em va agradar molt. També vaig veure la pel·lícula de l'any 1972 de Núria Espert. Ho vaig fer abans de fer la prova i no l'he volgut tornar a veure. Núria Espert és una actriu que admiro profundament i crec que podem fer Laies ben diferents.

Pots identificar-te amb les forces, amb les maneres de sortir-se'n, però realment és una dona molt allunyada de mi per les circumstàncies. Per sort, ni la meva vida, ni el meu caràcter, ni el meu entorn tenen res a veure-hi. L'entorn és el que fa que Laia sigui com és.

Sí. El treball es fa confiant en la persona que t'ha escollit per al paper; s'aprèn a confiar i que la teva feina farà la resta. Saps que et pots deixar anar, tirar-te enrere i que hi ha algú que t'agafarà per darrere.

Totalment. L'entorn és el que Lluís Danés dibuixa molt bé precisament; Sinera marca Laia i tota l'obra. Danés és com un mèdium d'Espriu. Sinera és la gran protagonista.

Sí, he fet molt poc cinema i televisió. Hi ha una part d'avaluació, però t'has d'allunyar del concepte examen i prendre-t'ho com un repte, que és més assequible. Si t'ho prens com un examen la pressió és fa insuportable i et pot portar per molt mal camí. En canvi el repte et condueix cap a créixer professionalment. En el rodatge estan passant coses molt maques que no es podien preveure quan assajàvem o fins i tot quan llegia la novel·la. Lluís Danés ha creat Sinera de veritat i això és més bonic que si és el meu primer personatge protagonista.

Indirectament busques ajuda, també a companys. Elles no són de donar consells més enllà de disfrutar amb la feina i és així que trobaràs el camí.

És un orgull. És com el repte i l'examen. Si ho pensés no em dedicaria a aquesta feina. En canvi sí que penses que estàs en un marc en què t'han ensenyat a estimar la feina i fas el que vols perquè t'agrada. Has d'intentar que no pesi, perquè ja tenim prou pesos a la vida.

Al març estaré al Teatre Romea amb Els cors purs dirigit per Oriol Broggi amb Pablo Derqui i Borja Espinosa.