El Zàping
El concurs nostre de cada dia
Gemma Busquets/ @gemmabusquets
Els concursos també converteixen en petites estrelles, efímeres però com tot el que apareix per la pantalla, qui demostra els seus coneixements i per mèrits guanya
l concurs és com el pa televisiu. No hi pot faltar. Ni a taula ni a l'hora de sopar. El quiz show –terme anglès per denominar els concursos de preguntes i respostes– va néixer amb els orígens de la televisió, la dècada dels anys cinquanta, i s'hi ha mantingut, gairebé invariable, present durant el curs regular, temporada sí, temporada també. Mencionar alguns títols com ara Saber y ganar de La 2 i el seu presentador, Jordi Hurtado, és referir-se a una prehistòria televisiva, però el fet de continuar en actiu certifica que el concurs senzill i sense artificis és la vestimenta ideal per a un joc en el qual la finalitat és entretenir però també l'afany de saber de la gent. El coneixement, al capdavall, és el millor reclam: no és fascinant quan un acaba el dia amb la sensació que ha guanyat un llibre recomanat, una cançó escoltada per primer cop, el nom d'un inventor d'un enginy quotidià, una explicació científica, una poesia bonica, una història increïble o una paraula difícil amb la qual la concursant estrella bat un nou rècord?
El gran dictat de TV3 va entregar divendres el primer pot de la temporada i d'aquí a una setmana el concurs que ha demostrat que la llengua enganxa celebrarà l'edició mil, un efemèride prou important per parar-hi atenció. El tarannà d'Òscar Dalmau té molt a veure amb l'èxit: amb el seu humor, el porquet i les ulleres es posa el punt pop a una fórmula clàssica i que es pressuposa avorrida. Els concursos també converteixen en petites estrelles, efímeres però com tot el que apareix per la pantalla, qui demostra els seus mèrits i guanya. Hi ha una connexió, una proximitat familiar, envers un desconegut. Va passar amb Pau Sabaté i Marcel Arias, que van endur-se el porquet a casa. I ara ha passat amb Jenny Suk, barcelonina de 31 anys i filla de mare catalana i de pare sud-coreà. El gran dictat no és la barra de pa que comprem a la benzinera, és la que ens serveix el forn del barri: hi anàvem a comprar el berenar quan sortíem d'escola i ara el pa d'espelta però l'olor de fleca de tota la vida és el que ens fa tornar-hi.
E
