“Els Joves és humor de lavabo”

No en tenia ni idea. Va ser genial descobrir que, després de tants d'anys, la sèrie continua present i el personatge estimat. Durant la gravació del Catalunya Experience de TV3, la gent m'aturava per fer-se selfies; no m'ho podia creure.

La sèrie es va emetre en altres llengües però a Catalunya és el país on més èxit va tenir, és on es va fer més popular. Als anys vuitanta, la cadena MTV la va emetre pels Estats Units, però ningú allà se'n recorda. Crec que té a veure amb l'humor anglès i Catalunya, però també amb el concepte d'un humor pueril, com el d'un nen petit, que és divertit però alhora estúpid. En certa manera també era un humor escatològic i a Catalunya teniu la figura del Caganer, que només existeix aquí. Potser això explicaria el perquè Els Joves amb aquest humor de lavabo va agradar tant als catalans.

Va ser una llàstima. En part, va tenir a veure amb els productors i guionistes; hi havia relacions personals que es van trencar. Però també amb una concepció del format de comèdia, una mica pretensiós. Per exemple, Hotel Fawlty (1975-1979) només va tenir també dotze episodis. No volien ser comercials sinó tan especials que per això es realitzaven pocs episodis.

En Neil és part de mi i no el puc deixar enrere. Abans de la sèrie, en Neil com a personatge existia com a creació meva. Té molt de mi: tinc fotos de quan tenia 17 anys, tocant la guitarra, amb els cabells llargs, escrivint cançons folk, abans de viatjar a l'Índia. En els títols inicials d'Els Joves hi ha una foto d'en Neil i al darrere hi ha una biblioteca de la universitat d'estudis africans, que és el que vaig estudiar.

N'hi ha moltes i n'hi ha que m'agraden. Però no n'hi ha que siguin tan revolucionàries com Els Joves. M'encanta The IT Crowd [a TV3 es va emetre com Els informàtics]; en general són més tradicionals. A Channel 4 hi ha Peep Show, que s'acostaria a Els Joves perquè és molt irrespectuosa. Està acabant l'última temporada, la desena, és sobre dos individus que comparteixen pis i la gràcia, que ho trobo molt intel·ligent, és que sents el que estan pensant un de l'altre. En general m'agrada bastant el que es fa a la tele, però no hi ha res semblant Els Joves, que van canviar completament l'escenari humorístic a Anglaterra. Els únics que abans d'Els Joves havien sigut trencadors van ser Monty Python.

És com la música pop: Anglaterra té molt a oferir en el negoci de la comèdia. Però no és tan professional com els americans; ells poden fer 26 episodis per any com a Friends. Per exemple, The Office, la versió anglesa amb Ricky Gervais, només tenia 12 episodis i realment era una aposta arriscada, fascinant. Els americans van fer una cosa completament diferent. Estaven perdent audiència i el guionista deliberadament va començar a fer que a l'audiència li caigués simpàtic el personatge de Steve Carrell i hi ha una escena concreta amb un regal que li fa tota l'oficina i ell està commogut. En una comèdia anglesa mai no hauríem caigut en aquest sentimentalisme, en tan de sucre!

Coses tristes, situacions incòmodes...

Més aviat Buster Keaton. De fet, en Neil d'Els Joves té un punt de Keaton. Segurament, més que la tristesa, la crueltat és divertida. La gent riu davant la crueltat; per exemple Laurel i Hardy [El Gordo y el Flaco] agraden molt.

És bastant avorrit perquè cada dia has de fer el mateix; és una rutina. I físicament és esgotador. Però a la gent li encanta: fer riure, plaure el públic set dies a la setmana; això és fantàstic.

Coneixia Barcelona, l'havia visitat molts cops abans, però no Catalunya. La participació al programa de TV3 va arribar inesperadament i em va sorprendre molt: ha estat una experiència fantàstica; han estat unes vacances fetes expressament per a mi! També ha estat un treball dur, perquè s'havien planificat moltes activitats. M'agrada molt viatjar i escric sobre viatges en diferents diaris i blogs i prefereixo fer la recerca del país, però en aquest cas he disfrutat.

Sí, perquè no sabia la importància de la llengua, del català. Quan dic a Anglaterra que visito Barcelona, pensen en Espanya i que cal revisar el castellà. Fins al programa no era conscient d'aquesta diferència. I de la varietat de paisatges, muntanyes, platges i ciutats. Girona em va semblar molt italianitzada, igual que Tarragona; em va fascinar tota la tradició romana.

Els nens vestits d'esquelets ballant feien realment por. Però també la recreació de la Passió, amb els rabins, tan i tan dolents... em va fer molta gràcia! No m'esperava participar en una obra de misteri.

Creus que passarà? Al Regne Unit hem tingut un referèndum a Escòcia. David Cameron va ser molt intel·ligent perquè va fer moltes concessions a Escòcia i al final no treia cap la independència; va fer que la unió fos més atractiva. Pel que sé, el govern espanyol és molt més rígid i no fa concessions i per això la independència és més desitjable. Aquí la llengua és molt important i si Espanya volgués mantenir Catalunya hauria de fer més concessions... Però no en sé, de política, no em facis fer de Margaret Thatcher [rialles].