El debat d'en Jordi

Jordi González ha tornat aquest any a El debate de ‘Gran hermano'. Sortosament. Em sap greu pel flamant nou premi Ondas, Jorge Javier Vázquez, però l'any passat el debat va perdre molta gràcia; a Jorge Javier se'l veia perdut (no com ara a Sálvame, on curiosament és a la seva salsa) i s'enyorava en Jordi. És qui millor presenta aquest tipus de tertúlies intranscendents sobre l'emocionant dia a dia a Guadalix. Ajuda a donar-hi salsa i, amb el seu passotisme irònic, a treure-hi cap tipus d'importància. Llàstima que no hagin tornat amb ell al complet les seves «tres chonis» –elles mateixes s'hi autoanomenaven, orgulloses–. Carmen Alcayde va ser-hi fins que va parir i ha promès tornar-hi aviat. L'ha substituït justament Belén Rodríguez. Ni rastre de Lydia Lozano. Poques esperances, doncs, que hi coincideixin les tres. El pitjor –la secció més absurda i inútil– és la «connexió» amb Almudena de GH10, instal·lada a la cruz de cámaras de la casa. Millor ho fa Iván –l'últim guanyador– com a comentarista; ho reconec tot i que no era sant de la meva devoció. Les millors intervencions, però, són ara per ara les de Lorena Castel, que havia treballat amb González a La via làctia de 8TV. Els nous superen els comentaristes veterans. Que vigilin.