QUÈ HI HA DE NOU
M. MONTSERRAT, D. PALOMA
Fent-li un bon tall
“Les construccions de gerundi que actuen com un adjunt del predicat [...] impliquen un sentit final o de manera. Així, en «Ens van trucar ahir demanant més aclariments», la construcció de gerundi, sense deixar el sentit de base temporal, té un valor final (‘per demanar més aclariments'). Pel que fa a una oració com «La Roseta recitava els versos arrossegant les esses», s'expressa la simultaneïtat de dues accions, la de recitar els versos i la d'arrossegar les esses [...]. Però aquesta mateixa construcció de gerundi expressa també la manera com la Roseta recitava els versos” [Reproducció fragment GIEC]
Sabem que el gerundi, com l'infinitiu i el participi, és una forma no personal del verb, i que si l'infinitiu es pot identificar amb un substantiu i el participi amb un adjectiu, el gerundi té caràcter adverbial. Ara podem recordar que normalment trobem les construccions de gerundi com a subordinades a un verb principal i que mostren un aspecte imperfectiu, la qual cosa vol dir que aporten a la frase un sentit duratiu, una acció en desenvolupament.
Les construccions de gerundi poden establir una relació temporal, causal, condicional o concessiva amb l'oració a la qual s'adjunten. La relació de base temporal és la que més usos impropis genera, ja que no sempre es té en compte que, en català, el gerundi ha d'expressar una acció anterior o simultània a l'expressada pel verb principal. Amb aquest valor temporal, els adjunts de gerundi poden ocupar les mateixes posicions que els circumstancials de temps. Són, doncs, incorrectes les construccions de gerundi que expressen una acció o un esdeveniment posterior o que és conseqüència de l'acció indicada pel verb de l'oració principal, com ara Li va caure un ganivet esmolat al peu fent-li un bon tall. Per evitar aquest gerundi, es pot recórrer a una oració coordinada copulativa: Li va caure un ganivet esmolat al peu i li va fer un bon tall.
El de posterioritat o conseqüència no és l'únic gerundi mal utilitzat. Cal evitar l'ús del gerundi copulatiu, que és el que equival a una coordinació copulativa de frases. No és ben formada l'oració Vaig aparcar el cotxe entre dos pilars ratllant-lo, ja que les ratllades s'han produït mentre s'aparcava el cotxe, però, alhora, són conseqüència d'haver-lo aparcat en un lloc concret; aquesta conseqüència s'ha d'indicar amb una coordinació: Vaig aparcar el cotxe entre dos pilars i el vaig ratllar. I no és aconsellable el gerundi especificatiu, com el que actua com a complement del nom d'un sintagma nominal. No direm He vist un cartell anunciant el concert sinó He vist un cartell que anuncia el concert.
En canvi, quan l'acció indicada pel gerundi és simultània a l'expressada pel verb principal, el gerundi revesteix forma d'adverbi de manera i el seu ús és ben correcte. En l'oració La Roseta camina coixejant del peu dret, hi ha simultaneïtat entre l'acció de caminar i la de coixejar, i, alhora, coixejant és la manera com la Roseta camina.