Tocata i fuga

Mediavilla, Juanito. (Burgos, 1950) és el creador, amb Miguel Gallardo i Felipe Borallo, del mangui més representatiu del còmic: Makoki. Només per això forma part de la meva particular galeria de personatges que han aportat alguna cosa de bo a la humanitat, com també hi inclouria la majoria d'autors que va conèixer Mediavilla quan va arribar a Barcelona el 9 de febrer de 1971: Max, Mariscal, Nazario, Martí, Pons... i que formen part del que es va anomenar undergraund barceloní.

Mediavilla va arribar de Burgos a Barcelona a la recerca d'un món més obert. Si més no, pel que feia al món editorial. Volia dedicar-se a dibuixar i aviat va trobar feina a la revista Matarratos, una publicació que a finals del franquisme va fer un tipus d'humor canalla fins al màxim límit que la censura permetia. «Quan vaig arribar encara la dirigia Conti, que havia estat un del grans autors de Bruguera.» Segons explica Mediavilla, Conti (creador d'El loco Carioco) li demanava que presentés idees per desenvolupar. Li tornava la llista, com si fossin els deures de l'escola. Si la idea anava acompanyada de la lletra be retolada amb vermell volia dir que estava aprovada. I Mediavilla marxava cofoi de la seu de la revista, al carrer Mandri.

Més tard es va posar en contacte amb Juanjo Fernández, que havia impulsat la revista Star, amb la qual va col·laborar. En la segona meitat dels setanta, quan el promotor de concerts Gay Mercader va adquirir la revista Disco Express i va muntar una tenda de discos al carrer Hospital, Mediavilla s'encarregava de fer els cridaners aparadors que anunciaven les novetats discogràfiques de Tom Petty i d'Oriol Tramvia, per exemple. I va ser precisament a Disco Express on va sortir per primer cop Makoki.

En aquesta època va conèixer Gallardo, amb qui compartia l'anhel de buscar-se la vida fent gargots. Tots dos van entrar en una empresa de dibuixos animats en què van guanyar-se les garrofes una temporada.

En aquests anys setanta, la creació alternativa de còmic va sortir del seu localisme i marginalitat per entrar en un circuit molt més ample que va abastar tot l'Estat espanyol gràcies a la sortida de la revista El Víbora. L'editor Josep Maria Berenguer va demanar a Gallardo i Mediavilla la creació d'un personatge nou. Així va néixer El Niñato, un dels integrants de la basca,

El Niñato (totalment recomanable la historieta en què té el mono d'heroïna en l'àlbum Los sueños del niñato de La Cúpula), tot i la seva importància, mai ha transcendit com ho ha fet Makoki, un personatge que s'associa a la revista El Víbora, encara que no va ser un dels seus personatges. Així, La Cúpula acaba de reeditar Fuga en la Modelo, un àlbum que representa una historieta de Makoki, però que de fet és una aventura d'El Niñato. M'explico: El pase era una historieta d'El Niñato que va aparèixer a El Víbora. Quan La Cúpula va voler publicar aquesta historieta en àlbum, va voler fer-ne una segona part, per la qual cosa va entaforar Gallardo i Mediavilla en un apartament de Canet de Mar perquè creessin pàgines noves. El resultat va ser Fuga en la modelo, on el protagonisme se l'enduia Makoki. Totes dues van ser publicades en un sol volum que ara ha estat reeditat en una edició en tapa dura que demostra la importància que va tenir aquesta etapa del còmic, que va coincidir en un dels moments de glòria de Gallardo i Mediavilla com a parella artística.

Després d'aquesta etapa, les coses van canviar. La Barcelona olímpica els va donar feina per mitjà de la sèrie de dibuixos protagonitzada per Cobi. Aleshores Gallardo va fer un gir en la seva trajectòria aprofundint en la seva tasca com a il·lustrador de premsa i de contes, fins que va tornar al còmic reinventant-se ell mateix mitjançant la novel·la gràfica. Al seu torn, el 12 de juny del 2000, Mediavilla se'n va tornar a Burgos. La Barcelona social i professional que havia conegut no era la mateixa. Es va casar i ara, a més de tenir una esposa a Pamplona, es dedica a la pintura.