4 Produccions de la Cellera estrena una comèdia sobre el món laboral

Pujolràs, el director de 4Produccions, disposa en el repartiment d'aquest quart espectacle de la companyia de la Cellera dels actors habituals: Gerard i Xevi Ausellé, Carles Cors, Jordi Garangou i Jordi Puig, a més d'ell mateix en el paper de nouvingut.

«Alopexidin (La solució definitiva a l'alopècia) –explica Pujolràs– és una comèdia sense gaires pretensions i té com a primer objectiu divertir l'espectador, a més de ser una declaració d'intencions per part meva de com vull que sigui el teatre. Això és: viu i que arribi al públic.» Després de L'última habitació i El despatx, també escrites pel mateix Pujolràs i en què el to era més aviat de comèdia negra o de suspens, la companyia selvatana torna a un registre més proper a la comèdia descordada de l'estil de la seva primera producció, The backroom, que va obtenir un gran èxit i va fer temporada a Barcelona. De fet, Alopexidin ja té assegurada la temporada a Barcelona, ja que es podrà veure a la Sala Muntaner del 3 de juny al 4 de juliol de l'any que ve. Aquesta circumstància fa que els membres de la companyia puguin treballar amb un horitzó clar i unes certes expectatives.

Pel que fa a Alopexidin, Pujolràs assegura que els «venia molt de gust» tornar a fer una comèdia d'aquest tipus: «S'adiu més a la dinàmica del grup i ens diverteix moltíssim, tot i que a mi, personalment, potser m'interessi més el tipus de teatre d'El despatx i L'última habitació.»

A l'empresa Alopexidin, els treballadors fa temps que estan junts, carreguen tota una sèrie de vicis i l'empresa passa per un moment delicat a causa d'una crisi econòmica conjuntural que es veu agreujada per una greu errada d'algun d'ells. Aleshores, els seus caps decideixen contractar un nou enginyer per tal de posar remei al desori. Els antics treballadors, fent hipòtesis i càbales, creen una situació fictícia respecte al seu nou company i la seva funció i decideixen fer-li la vida impossible. En aquest procés, descobreixen la solució definitiva per a l'alopècia, però el que hauria de ser considerat un gran èxit i la salvació de l'empresa, només els fa adonar-se de la seva mediocritat. Pujolràs, extreballador del ram sanitari, explica que s'ha inspirat en la seva antiga feina per crear situacions i construir uns personatges «gens complexos i ben dibuixats». L'actor i director selvatà, que assegura que l'atreia fer una obra situant l'acció a un laboratori, afirma que aquest és el «més rodó» dels tres textos que ha escrit i que aquesta peça, més que un discurs ideològic, conté «un discurs vitalista.»