cultura

Arnau Tordera

LÍDER D'OBESES

“La ironia, a Obeses, és subtil i constant”

Obeses clouran avui al Teatre Nacional la gira del seu tercer disc, Monstres i princeses, que durant any i mig han presentat arreu de Catalunya amb l'acompanyament, en diverses ocasions, d'una banda simfònica. L'espectacle d'avui s'anomena Museu Obeses i hi participen alguns dels “éssers mitològics” que poblen les seves cançons.

Dijous cantava ‘Somnis entre boires', de Sangtraït, i ‘Envia'm un àngel', de Sau, en el concert d'homenatge al rock català a l'Auditori de Barcelona. Se l'ha vist cantar també el ‘Per què he plorat?', de Mar i Cel i, fins i tot, ‘Rosó' i la ‘Santa Espina'. Es veu amb cor de fer-ho tot?
Suposo que no, però tampoc ensenyaré les cartes. Tots aquests temes que cites, però, tenen un component èpic enorme, que és el que m'atrau i em fa sentir còmode.
En aquesta gira han arribat a tocar amb sis bandes simfòniques diferents. Això ho solen fer poques bandes, amb només tres discos publicats...
Sí, és inusual, i he de dir que era un concert arranjat per Arnau Tordera, la qual cosa no s'ha de menystenir. Tenim un repertori extens, divers i atractiu per poder-ho fer, incloent-hi l'opereta de 23 minuts que tanca el nostre últim disc Monstres i princeses. Ha estat un luxe que, almenys a curt termini, no es repetirà. Després d'això estic en condicions d'afirmar que Arnau Tordera és ja un artista que ha gestat una obra...
Als discos firma com a Arnau Tordera I... Quina és la diferència?
És una diferència estètica. El petit pal que hi ha darrere el meu nom sintonitza amb la ironia constant però subtil que hi ha en el plantejament d'Obeses.
Creu que se li percep bé, aquesta ironia?
Totes les apostes de risc necessiten temps. He topat amb consideracions de tota mena, però al capdavall és atractiu i alimenta el joc. Si no hi hagués dubte, o ambigüitat, perdria força.
Quan arribarà el quart disc?
Les inquietuds són abundants i l'espurna creativa apareix en el moment més insospitat. Abans, però, ens abocarem a un altre projecte: un musical sobre Verdaguer que, al desembre, estrenarem a l'Atlàntida de Vic.
És verdaguerià, naturalment.
És impossible no ser-ho si, com passa en el meu cas, s'estima la llengua i s'adora l'èpica romàntica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.