Kartun idea l'arribada de Godot a ‘Terrenal'

Terrenal ficciona la topada bíblica entre Caïm i Abel. Mentre el primer confia en la providència per continuar vivint la riquesa del Paradís perdut, Caïm s'escarrassa a acumular riquesa i protegir-la perquè ningú li prengui. El conflicte que planteja el dramaturg argentí Mauricio Kartun és que tots dos han de compartir en una finca, que presagia el tràgic desenllaç. No és fins al final que arriba un avi i procura esbrinar els comportaments de cadascú. És com si Déu els fes un examen de consciència. Kartun admet que aquest conflicte entre el seu Caïm i Abel remet a l'espera inútil de Vladimir i Estragó del Tot esperant Godot beckettià. L'obra es podrà veure aquesta tarda (18 h) al Teatre de Salt, dins del Temporada Alta.

Kartun s'esglaia quan pensa que Caïm va haver de treballar tota la vida per acumular una riquesa menor de la que en podia disposar d'entrada. I que es desviu per no perdre-la i perverteix la seva família perquè segueixin protegint la riquesa, desconfiats. El dramaturg admet que en tota lectura d'aquesta “llegenda de la Bíblia” hi ha una mala intenció, de procurar tergiversar els personatges, com quan Saramago troba valors positius en Caïm i negatius en Abel. Ell ha volgut signar un desenvolupament de les hipòtesis d'argumentació entre les dues postures procurant que “l'espectador no estigui manipulat”. Per Kartun, “el teatre és una maquinària de la memòria” perquè sempre es parteix de referents comuns. Amb l'aparició de l'avi en aquesta disputa per un terreny, Kartun dessacralitza el mite, admet.

El dramaturg i director ha estat professor de joves autors com Rafael Spregelburd, Daniel Veronese o Claudio Tolcachir. Com Bartís, no accepta la seva paternitat artística, i sí que accepta el càrrec de “llevador”, que ajuda a parir un creador. Però rebutja tot alumne que escrigui com ell. El seu deure com a professor és que cada alumne teatral desvetlli la seva estètica pròpia, que la descobreixi i la consolidi al llarg d'una trajectòria.