Cinema
patrimoni
El tresor descobert per Orson Welles
La col·legiata de Sant Vicenç de Cardona és des d'ahir Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea
La muntadora del film diu que Welles “anava per feina i no xerrava gaire; ho supervisava tot”
La col·legiata de Sant Vicenç de Cardona va rebre ahir el títol de Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea, atorgat per l'Acadèmia del Cinema Europeu, per haver estat un dels escenaris del rodatge de Campanades a mitjanit (1965), d'Orson Welles. Un acte institucional, amb la presència de Mike Downey i Antonio Saura, vicepresidents de l'acadèmia europea; Ferran Estruch, alcalde de Cardona; Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, i Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, va fer oficial la distinció amb la descoberta d'una placa a la col·legiata, enmig d'un variat programa d'actes. També hi va haver una conferència d'Esteve Riambau, expert en Orson Welles, amb el títol El rodatge de ‘Campanades a mitjanit' a Cardona; una visita a l'exposició de 15 fotografies de Colita Orson Welles a Cardona, que es podrà veure a la col·legiata fins al 2 de novembre, i una projecció del film de Welles, abans-d'ahir a la nit, al teatre Els Catòlics de Cardona.
La col·legiata de Sant Vicenç es converteix així en el primer espai emblemàtic per a la cinematografia europea que es reconeix a l'Estat. Set espais més tenen aquesta distinció, entre els quals hi ha la casa dels germans Lumière de Lió i les escales d'Odessa, on es va rodar El cuirassat Potemkin.
La muntadora del film
Entre els convidats als actes, destaquen els muntadors de la pel·lícula, Elena Jaumandreu i Frederick Muller. Nascuda a Barcelona el 1936, Jaumandreu va explicar a El Punt Avui que no va tenir cap inconvenient a respondre d'entrada “no” a Orson Welles: “Estava fent les mescles d'una altra pel·lícula i em van venir a demanar que la deixés per muntar la pel·lícula d'Orson Welles. Vaig dir que no, que el director per a qui treballava es mereixia un respecte, i no tenia cap culpa de no ser famós.” Orson Welles va esperar, i es van entendre a la perfecció: “Professionalment, era un home fantàstic. Anava per feina, era molt treballador i no xerrava gaire. Ho supervisava tot, venia cada dia. Era un home correcte, respectuós, ens vam entendre molt bé. Sempre m'ha passat que mentalment veig com vull muntar les imatges i després ho faig. No vaig tenir cap problema amb ell, teníem la mateixa manera de veure les coses.”
Elena Jaumandreu recorda que una sola vegada va haver de fer un canvi: “Ja m'ho semblava, que hi havia un pla equivocat, que no era d'aquella seqüència, però no em vaig atrevir a treure'l. Welles tenia una veu tremenda i deien que cridava molt. Quan va veure el pla, només em va mirar, va assenyalar la moviola, i jo vaig saber perfectament a què es referia. Vaig treure el pla i tot solucionat.”
Una desena de cineastes europeus van participar divendres i ahir a Cardona en la reunió anual de la junta directiva de l'Acadèmia del Cinema Europeu, i també van participar en els diversos actes.
La col·legiata de Sant Vicenç de Cardona és una joia del romànic català situada al castell de la vila. Les entitats promotores de la candidatura –l'Acadèmia del Cinema Català, l'Ajuntament de Cardona, la Filmoteca de Catalunya i l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural– la volen convertir en “símbol d'homenatge permanent a Orson Welles i en una destinació de turisme cinematogràfic per als fidels seguidors de les seves petjades arreu del món”.
