Tothom té les seves raons

En l'extraordinària pel·lícula anterior del cineasta nord-americà Ira Sachs, Love is strange, una parella d'homes grans no pot continuar vivint en un apartament de Nova York perquè, havent sigut acomiadat un d'ells com a professor de cant d'un col·legi religiós en fer-se pública la seva homosexualitat, no pot pagar el lloguer: de fet, no poden viure junts enlloc més perquè no tenen diners i, acollits per amics i familiars, no només s'enyoraran, sinó que provocaran sentiments contradictoris en aquells amb els quals han de conviure forçadament. A Verano en Brooklyn, Little man en el seu títol original, Sachs continua explorant sàviament les relacions humanes a partir d'un problema immobiliari. Un home mor sobtadament i els seus fills n'hereten una botiga a Brooklyn (un barri, es remarca, en plena transformació i, per tant, en ple encariment) ocupada per una modista xilena que paga un preu baix i creu que hi té dret per la seva relació amb el difunt. Un dels hereus, un actor de poc èxit que assaja un muntatge de La gavina, necessita cobrar un lloguer més alt i el conflicte és inevitable, mentre que el seu fill i el de la modista (que vol ser actor) es fan amics i, com en un film de Yasujiro Ozu (que també palpita a Love is strange), fan una vaga de fam en protesta per l'actitud dels pares i la mare respectius.

Sachs ha tornat a fer una pel·lícula extraordinària. Amb aparent senzillesa, però mai de manera trivial, exposa el conflicte dotant de raons tots els personatges. És emotiu sense ser sentimental i la sensació és que el to sempre és adequat, pertinent, i mai subratllat. A més, fa un convincent retrat de l'adolescència amb dos personatges molt diferents entre ells que viuen una relació d'amistat malmenada pels adults.