Art i història, eixos de la trobada cultural del Pirineu

La cultura no coneix fronteres polítiques, i aquest és l'eix de les Trobades Culturals Pirinenques, que arrencaran aquest dissabte en la seva tretzena edició. La seu d'aquest any és Ceret, a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord, i hi participen onze entitats culturals d'Andorra, de la Catalunya del Nord, l'Alta Ribagorça, la Val d'Aran, el Pallars, la Cerdanya i l'Alt Urgell.

La relació entre l'art i la història és l'eix d'aquesta nova edició de la trobada. Al llarg de la jornada d'aquest 2016, tres socis de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell presentaran diferents estudis: Fotografia i memòria: l'àlbum familiar. Autoetnografia visual (Blanes-Organyà, a càrrec de Marta Belmonte Castellanos; ‘Ponts romànics' que no ho són a l'Alt Urgell, a càrrec de Lluís Obiols Perearnau, i Remembrances d'Esteve Albert a poetes. Articles, majòliques, làpides i pedrons, a càrrec de Jordi Pasques Canut. Montserrat Mol i Frigola, membre de la Universitat de Roma Tor Vergata, exposarà la figura de Tomàs Francesc de Pau de Oña i la seva relació amb Cadaqués, mentre que Josep Maria Vilaseva i Llobet, metge i soci del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, exposarà la figura de Llorenç Torrent i Verbon, activista garrotxí a Ceret. Des del Berguedà, l'advocat Ramon Felipó parlarà dels pintors que han passat pel Berguedà, com ara Fortuny, Picasso i Bertrana, i Ernest Altés, escultor d'All, a la Cerdanya, farà una conferència sobre L'art, el valor i el significat.

Les jornades seran introduïdes per l'alcalde de Ceret, Alain Torrent; i Nicolàs Garcia, responsable de l'Àrea de la Catalanitat del Consell dels Pirineus Orientals, i hi serà present Miquel Arnaudies, president del Centre Cultural Català del Vallespir.

La relació de Picasso amb el Pirineu, l'art i els artistes del Ripollès, o l'arquitectura de la Torre de l'Amo de la Colònia de Puig-reig, al Berguedà, també seran tractats en les diverses ponències de la jornada, que té un alt contingut acadèmic.

La trobada també servirà per presentar el recull publicat amb el resultat de les trobades de l'any passat, celebrades a Prada de Conflent. En aquella ocasió es van centrar en la relació entre la natura i la cultura al Pirineu. S'hi recullen, entre d'altres, els treballs presentats per alguns socis de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell: El camí cardoner del Cadí. La sal de Cardona cap al Pirineu, a càrrec de Lluís Obiols Perearnau i Carlos Guàrdia Carbonell; Trementinaires: de l'oblit a la identitat, a càrrec d'Isidre Domenjó Coll; Amb les cames i amb el cor. Vindicar l'excursionisme primigeni, a càrrec de Jordi Pasques Canut; i L'explotació del patrimoni natural a la Cerdanya: una nova font econòmica?, a càrrec d'Enric Quílez Castro.

Les trobades estan organitzades per onze centres d'estudis i entitats de recerca: Àmbit de Recerques del Berguedà, Amics de Besalú i el seu Comtat, el Casal del Conflent, el Centre Cultural Català del Vallespir, el Centre d'Estudis Aranesi, el Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, el Centre d'Estudis Ribagorçans, l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, l'Institut d'Estudis Ceretans, l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Alt Urgell i la Societat Andorrana de Ciències, que les impulsa i coordina.