patrimoni arquitectònic
Un palau molt poc palau
Cinc segles El Palau dels Comtes es va aixecar en època del Renaixement, però hi queden pocs testimonis d'aquest estil artístic Massa oblidat La família Centelles gairebé no el va utilitzar com a residència, i al llarg del temps ha servit d'habitatge particular o de caserna de la Guàrdia Civil en venda La propietat el té al mercat immobiliari
Els Centellesvan abocar els seus esforços en el palau que tenen a Barcelona i que és de la mateixa època
Normalment el terme palau s'associa al luxe i a la vistositat, fruit del pas de la noblesa per aquella construcció. Aquest no és el cas del Palau dels Centelles, un edifici emblemàtic que es pot dir que al llarg dels cinc segles d'història de vida que té no ha tingut aquest tracte. El Palau Comtal va ser la joguina oblidada de la família Centelles, que va exercir el seu domini en el territori de la comarca d'Osona, d'on en va absorbir el topònim per convertir-lo en el seu cognom. L'edifici es va començar a construir entre els segles XV i XVI, quan el sistema feudal agonitzava a Catalunya i la noblesa va veure necessari entrar als pobles i ciutats, i no es pot deslligar de la reurbanització del centre històric de Centelles: “Es tira a terra la part del barri antic més propera a la plaça major i es construeix el palau i un seguit de cases als laterals, on s'ubica la administració pública. També es construeixen els portals d'accés al centre de la població”, explica la historiadora centellenca Anna Chávez.
No era una prioritat
El Palau Comtal es va construir en plena època renaixentista però d'aquest corrent artístic n'ha mantingut pocs detalls: “L'escala central sí que té un valor real, i també part de la planta baixa. La resta és barroc o neogòtic, fruit de les diverses intervencions que s'hi han anat fent al llarg de la història”, comenta Chavez. En la façana també hi destaca l'escut dels Centelles esculpit en pedra. La família Centelles va construir aquest palau, però no va acabar mai l'obra del tot, i els seus esforços econòmics es van centrar en el Palau Centelles de Barcelona, aquesta sí, una verdadera joia del renaixement: “No els interessava quedar-se al poble. Volien estar a prop del nucli de poder de l'època, que és la Generalitat.” La família Centelles, de fet, va viure poc en el palau, situat al sud de la comarca d'Osona, i això va fer que aquesta edificació anés quedant cada vegada en un estat més precari.
A banda d'això, diversos fets bèl·lics com la guerra de Successió Hispànica així com la guerra del Francès i el pas del temps li han anat atorgant més una imatge de caserna militar que no pas de palau de família benestant. Entre els elements afegits al llarg dels darrers segles, sobresurten els merlets o torres defensives que hi ha a les cantonades de l'edifici, construïts al llarg del selge XIX, moment en què les guerres carlines també afecten de ple la població centellenca. A més, el palau s'ha hagut de refer a llargs períodes de deixadesa. Tot sembla indicar que des de la seva creació i fins al segle XVIII els Centelles tenien el palau gairebé sempre tancat, i va ser a partir del XIX quan s'hi projecten habitatges privats i locals comercials en els seus baixos. Després de la Guerra Civil Espanyola, s'hi estableix la caserna de la Guàrdia Civil durant un període. El 1995 va quedar deshabitat i, des de llavors, la degradació s'ha anat fent més evident, fins al punt que algunes cobertes han començat a cedir.
Cal millorar la imatge de l'edifici
Actualment, el Palau és de propietat privada i un gran cartell anuncia que està en venda. L'objectiu de l'Ajuntament de Centelles és aconseguir que aquest edifici emblemàtic del poble no es deteriori més, que s'hi faci una actuació important de restauració i que s'hi pugui trobar un ús definitiu amb un sector públic i privat que vagin coordinats. En aquest procés, el govern centellenc ha valorat el fet d'adquirir-lo però el preu que se'n demana és molt més alt del que els tècnics municipals de l'Ajuntament de Centelles han determinat que té. Si no hi ha acord, el Palau Comtal de Centelles sembla que continuarà sent una joguina massa oblidada.