“Oferim un valor afegit al cinema”

Pel que fa a qualitat, un cop feta la preselecció teníem clar que possiblement és dels millors anys a escala global. Pel que fa al públic, estem amb unes xifres similars a les de l'any passat, que ja van marcar un punt d'inflexió a l'alça després d'uns anys de crisi. Del que fem una valoració molt positiva és de la nova secció a la nova sala de projeccions d'El Casal.

Ha sigut un encert perquè ens permet arribar molt més a un tipus de públic que ja teníem però potser dubtava més a venir perquè les pel·lícules que li interessaven, de caire més social, es feien enmig de projeccions més esportives. Hem concentrat la temàtica social vinculada a la muntanya a El Casal i crec que és un tema que anirà a més.

La perseverança. Quan vam començar, la idea no era fer una cosa per fer-la sinó un projecte que tingués continuïtat. Hi vam creure malgrat les dificultats i de mica en mica ens hem donat a conèixer. La gent ens ha anat coneixent i ara més del 50% del públic és de fora de la comarca. A més, som un referent, ja que l'únic lloc a on es poden veure estrenes d'aquesta temàtica és Torelló, i més enllà de les projeccions oferim un valor afegit a còpia d'exposicions, xerrades, presència dels directors...

Sí. Oficialment no hi ha hagut oferta formal però són públics els intents per arreplegar alguna cosa. Ho tenim clar: el festival no va néixer com un negoci que es ven al millor postor. Vam néixer a Torelló amb l'organització de gent d'aquí i res ens fa pensar a marxar.

La idea del primer festival era promoure els esports de muntanya, i aquest objectiu encara hi és, ja que molta gent descobreix els grans paisatges a través del cine. La idea és que es vegin produccions de gran qualitat però per sobre de tot que la gent s'ho passi bé i es transmeti un missatge de respecte cap a la natura.

Quan vam iniciar aquests homenatges, el 1992, la majoria de personatges no havien trepitjat mai l'Estat. Era la novetat. Ara és més fàcil veure'ls, i portar una o altra figura és qüestió de diners. En els darrers anys fugim de la figura del moment i busquem un plus com pot ser un pioner o un històric. Fa uns anys el dia central era el dijous però ho hem anat diversificant, per exemple, amb una inauguració potent. En la d'enguany hi havia 13 personatges destacats a l'escenari, grans escaladors i catalans. Tenim tendència a mirar a fora i a casa hi ha molta gent amb renom.

D'entrada diem que no hi haurà res especial però ens podem complicar la vida en qualsevol moment. La idea és que més enllà del pal de paller, el cinema, hi hagi activitats paral·leles lligades a la cultura i a la muntanya. No centrar-ho tot en la muntanya com a esport sinó arribar a més públic.