teatre
Família i mentides
Marta Barceló guanya el VI Torneig de Dramatúrgia Catalana, en un ‘combat' amb Jordi Vallejo marcat per les relacions familiars
Família i mentides per pietat, per contracte o per pura supervivència. Aquest seria a grans trets l'eix narratiu compartit per les dues obres que ahir van arribar a la final del VI Torneig de Dramatúrgia Catalana del Festival Temporada Alta, que va guanyar l'autora mallorquina Marta Barceló (Palma, 1973) amb Tocar Mare, un text interpretat per Maria Rodríguez i Isabel Rocatti. El finalista va ser Jordi Vallejo amb Súbita, posat en escena pels actors Sílvia Bel i David Bagés. Així ho van decidir amb els seus vots els espectadors que van omplir la sala La Planeta de Girona, tant a la platea com a les cadires instal·lades als dos laterals del ring de boxa que és l'atípic escenari d'aquest popular torneig amb molts seguidors fidels. Com va dir l'àrbitre, la dramaturga banyolina Clàudia Cedó –guanyadora del torneig de l'any passat–, Marta Barceló va aconseguir “la glòria i un sopar a El Celler de Can Roca”, i per la reacció entusiasta del públic davant d'aquesta segona part del premi va quedar clar que la glòria està molt poc valorada actualment.
El torneig va començar poc després de les 8 del vespre, quan Cedó va triar dues voluntàries entre el públic per fer de massatgistes dels dos autors / púgils, abans que s'enfrontessin en una pantomima bastant ben resolta de boxa en acció. Tot seguit, una moneda de 50 cèntims llançada a l'aire va decidir que el text de Jordi Vallejo seria el primer de la vetllada. En la seva lectura dramatitzada, Sílvia Bel i David Bagés van interpretar un matrimoni que comença parlant d'una aparent infidelitat i s'acaba embolicant en una sèrie de “bucles” de mentides piadoses sobre la salut d'ell i la del seu fill en comú, que al final resulta no ser-ho del tot.
Tan dinàmic i divertit com el text de Vallejo, però amb un contrapunt tràgic i uns salts temporals molt ben construïts, Tocar Mare de Marta Barceló mostra la relació d'una mare (Isabel Rocatti) i una filla (Maria Rodríguez) que ho arriben a ser mitjançant un contracte que ho té gairebé tot previst, excepte la clàusula dels sentiments. Barceló va saber també aprofitar millor l'espai del ring per crear diferents situacions i moments molt intensos.