patrimoni artístic
El taller Rigalt i Granell és l'autor dels vitralls del Carme de Peralada
Inés Padrosa ha documentat l'encàrrec dels Rocabertí a la prestigiosa casa modernista de Barcelona
L'església va ser reformada a finals del segle XIX
En els seus freqüents viatges al fons dels Rocabertí de l'Arxiu del Regne de Mallorca, la bibliotecària i arxivera del Castell de Peralada, Inés Padrosa, ha pogut completar el registre dels artesans i professionals que van intervenir en la restauració de l'església del Carme, cap a 1890, amb dades inèdites que permeten confirmar que la prestigiosa casa Rigalt i Granell de Barcelona hauria dissenyat els vitralls modernistes de l'absis, el cor i la façana. El comte de Peralada, Tomàs de Rocabertí, estava perfectament al corrent del gust refinat d'aquest taller de vitralls que el 1888 havia rebut la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona i que treballaria sovint, anys més tard, per a l'arquitecte gironí Rafael Masó, tot i que seria conegut sobretot pel conjunt que va projectar per al Palau de la Música Catalana.
El 1890, quan el comte s'hi va posar en contacte, Antoni Rigalt acabava de crear societat amb l'arquitecte Jeroni Granell, fill del mestre d'obres de la restauració del Carme i, per tant, qui hauria facilitat la relació amb els comtes, segons conjectura Padrosa, que considera que l'obra de Peralada seria, en conseqüència, un dels primers treballs importants de l'empresa. Rigalt va proposar l'arquitecte August Font com a autor del disseny dels vitralls (vint vidrieres dobles, més la rosassa i el vitrall d'una capella), que presenten temes religiosos i heràldics. Al fons Rigalt del Museu del Disseny de Barcelona es conserven, a més, dos dibuixos a tinta aquarel·lats que correspondrien als àngels músics de les vidrieres principals de l'absis. Els resultats de la investigació, publicats a El Butlletí de Peralada, permeten resseguir també els encàrrecs fets a la Casa Orsola, Solà i Cia per al terra hidràulic del temple, al mosaista Gian-Domenico Facchina, al tallista de sants Miguel Castellanas o als germans Gómez de Girona per a la fusteria.