la crònica
Nit a Macedònia per trobar la llum
Descalça a l'escenari, Maika Makovski , vestida per despullar l'ànima, ho aconsegueix, en el directe, amb la veu i amb un viratge musical que l'ha dut a enriquir el so amb les cordes del Quartet Brossa : Pere Bartolomé (violí), Aleix Puig (violí, mandolina i cors), Marçal Ayats (violoncel) i Imma Lluch (viola), a l'escenari de l' Auditori de Girona , a més, amb Pep Mula (bateria) i Pau Valls (trompa). El joc de llums contribueix al clima sonor, blau, del nou disc de la mallorquina, de pare macedoni i mare andalusa, nominada per Chinook wind , enregistrat a Anglaterra, al millor disc català de l'any. Makovski va ironitzar sobre aquest ADN en una de les primeres intervencions en el concert de divendres, que es va obrir amb Canada, que també enceta el disc i que flueix, ja des dels inicis, com el Chinook que dóna títol i que segons figura en el programa de mà són vents càlids i secs que ajuden a escalfar la temperatura del cru hivern canadenc. La veu de Makovski , més lírica i menys fosca que la musa underground amb què l'havíem conegut fins ara, sonava com l'escalfor d'un alè. També a Blonde Poetry o a I want to cry, on recuperava, en certa manera, aquesta foscor i ànima punk que guarda encara. La corda densificava el so coronat amb finals abruptes, després que Makovski surfegés per la cançó en una onada en creixement. De la cançó d'amor al país patern i redescobert en un viatge de fugida per trobar les arrels com Makedonija a la cançó d'amor particular, Not in Love, comença com un plor al desamor i acaba, més càlida i amorosa, com un retrobament. En cada concert, Makovski exhibeix versatilitat. I en els bisos ho va fer. Amb el primer que gairebé era un blues i amb l'últim; una preciosa cançó tradicional macedònica, amb llegenda inclosa.