Dorian: “L'autogestió dóna tanta feina com alegries”

“Estem orgullosos de poder celebrar deu anys fent sempre la música que ens ha donat la gana i sent fidels al nostre estil”, diu Marc Dorian, la veu i el principal compositor i lletrista de Dorian . Aquesta nit el grup barceloní tancarà a La Mirona de Salt (22 h, 18 i 22 euros) la gira del seu disc commemoratiu Diez años y un día, en el qual ha tornat a gravar alguns dels seus temes emblemàtics amb un trio de cordes i un plantejament més acústic, com també es va presentar en alguns festivals, amb deu músics en escena. En la recta final de la gira, com avui a La Mirona –on Marion Harper i Dj Elektrik completaran el cartell– tornaran a mostrar com a quintet la seva “versió més elèctrica i electrònica, amb dues hores de repertori, una escenografia especial i moltes sorpreses”.

Després d'haver passat per segells independents com ara Bip Bip Records i Pias, Dorian ha fet un pas més amb la publicació a través del seu propi segell de Diez años y un día i el directe En Arenal Sound. “L'autogestió dóna molta feina però també moltes alegries, perquè redueix molt els tràmits burocràtics.” I a través de segells afins, els seus discos s'han publicat també a Mèxic, Colòmbia, Xile, l'Argentina i el Perú, països on han actuat i tenen fans fidels.

Connecta Dorian amb la tradició sonora del pop espanyol? “Ens sentim més part de l'escena de Barcelona dels anys 2000. Amb grups com ara Love of Lesbian i Sidonie compartim un mateix bagatge, encara que tinguem estils diferents. Tots hem crescut amb l'Sputnik i la premsa musical gratuïta i hem vist com els festivals han estat decisius per a la música independent. Internet també ha ajudat, però no tant com l'experiència física del directe.”

“Les lletres han estat molt importants per a la popularització de la nostra música”, diu en Marc. Així ho demostren cançons com ara Cualquier otra parte, Los amigos que perdí i Verte amanecer, que a Diez años y un día conviuen amb les inèdites Arrecife i Ara, el seu primer tema en català, plantejat com “un inventari de les coses que ens molesten de l'actual classe política”. “Amb aquesta cançó hem obert una escletxa i, després de diversos intents, hem trobat el to que volíem per continuar fent probablement més cançons en català.”