cultura

patrimoni bibliogràfic

Un quiosc obert del 1795 al 2016

L'Arxiu Municipal de Girona facilita actualment tres milions de pàgines digitalitzades de la premsa gironina

Aquest servei ha esdevingut una eina fonamental, tant per a particulars com per a professionals

La societat avança a un ritme frenètic, tant que sovint ens oblidem que tot just fa vint anys que empreses tan influents com Google naixien per revolucionar el món. El seu creixement i implantació no només ha transformat internet sinó també els hàbits de consum, d'oci i de treball de la nostra societat, de tal manera que, amb un sol clic, qualsevol usuari pot obtenir amb el màxim de facilitat i immediatesa la informació requerida.

Conscients d'aquests aires de canvi, ja als anys noranta, els responsables de l'Arxiu Municipal de Girona van creure necessari que calia preservar els exemplars de la premsa escrita i acostar, mitjançant les noves tecnologies, aquest volum d'història –els diaris impresos ho són– als ciutadans. I si en aquells anys incipients el primer pas va ser instal·lar pantalles grans a les sales de consulta del mateix Arxiu Municipal, quan internet ja es desenvolupa s'emprèn una mesura innovadora com és la d'oferir tota l'hemeroteca a casa i a la carta: concretament, l'accés lliure i gratuït a 433.116 pàgines de premsa gironina d'entre el 1808 i el 1989 provinents del seu fons. D'això fa exactament deu anys (el servei es va presentar en públic el 20 de desembre del 2006), i va suposar, certament, un abans i un després per a tot aquell qui cerca la història, tant des del punt de vista personal com professional.

Un pòsit inicial d'aquest repositori de la premsa històrica que no ha parat de créixer, any rere any, sobretot des que l'arxiu va iniciar una política de col·laboració amb els dos principals mitjans de comunicació de Girona, el Diari de Girona i El Punt Avui. D'aquesta manera, no només s'incorpora a la xarxa tot allò ja escrit en paper, sinó també les publicacions diàries ja digitalitzades (respectant, per ara, un any de decalatge).

És tan gran el volum d'informació que recull el web del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) que actualment es poden consultar al voltant de tres milions de pàgines de premsa digitalitzada gironina des de l'any 1795 fins al 2016 (pendent d'actualitzar-se aquests dies).

Si s'observen les xifres estadístiques, l'increment del nombre de consultes d'aquesta hemeroteca digital al llarg dels deu anys de funcionament confirma la gran incidència i bona acollida d'aquest servei. Perquè de les 377.502 pàgines consultades l'any 2008 (el segon any de funcionament) s'ha passat a les 640.047 registrades l'any passat. I el còmput indica que s'hauran superat els quatre milions de consultes al llarg d'aquests deu anys i, consegüentment, dóna per entès que es consulten unes 1.100 pàgines diàries de mitjana.

Tot un procés que permet la consulta àgil i senzilla de documents i la descàrrega lliure de les pàgines sol·licitades, en format PDF o text, facilitat a través del sistema de tecnologia conegut genèricament com a ROC (reconeixement òptic de caràcters), que permet localitzar els documents desitjats a partir de la paraula o paraules que guien el criteri de la cerca.

Un servei imprescindible

El cap de l'Arxiu Municipal de Girona, Joan Boadas, valora molt positivament aquest servei pioner i exemplar que poques ciutats tenen. “Però més que valorar-ho nosaltres el que ens agradaria creure és que aquesta ingent tasca i servei que ofereix l'Ajuntament de Girona a través de l'arxiu hagi pogut contribuir a millorar la tasca, i qui sap si l'eficiència, dels mateixos periodistes, que són, en definitiva, els qui en aquest cas generen la informació.”

Qui té clara la resposta a aquesta pregunta és el president del Col·legi de Periodistes de Girona, Joan Ventura. Considera que el servei de premsa digitalitzada “ha esdevingut imprescindible per als professionals del gremi, així com per a tot aquell qui cerca memòria històrica del periodisme gironí de tot el segle XX”. Ventura remarca que no només en l'àmbit localista, “perquè les notícies comprenen totes les comarques gironines i també les reaccions davant els esdeveniments que succeeixen en l'àmbit mundial”. És tant que, assegura, “molts periodistes la fan servir com a motor de recerca de les seves pròpies notícies o de les generades pel seu diari, més fins i tot que les eines de consulta de què disposen als seus propis centres de treball”.

El president del col·legi valora aquesta eina sobretot perquè és molt accessible des de qualsevol terminal, i també pel fet que sigui gratuïta. Unes virtuts que, segons el seu parer, serien completes del tot si el servei tingués més divulgació. “Estic segur que encara té recorregut per créixer a mesura que la gent, i no només professionals, en tingui coneixement”, creu Ventura.

I conscient com pocs que els temps canvien, Joan Boadas accepta de grat que l'accés digital comporti menys usuaris presencials a l'arxiu. Només aquest any 2016, fins a la data d'ahir, han consultat el web de l'SGDAP 121.350 persones. “És a dir, 424 persones de mitjana al dia, que estem segurs que no hauríem pogut atendre adequadament”, assenyala.

424
persones de mitjana han consultat la web de l'SGDAP (en total 121.350 persones aquest any).
13.300
hores d'imatges televisives i 3.900 hores de ràdio també preserva l'arxiu.
1.100
pagines diàries de mitjana
s'han consultat durant els deu anys de servei.
3
milions
de pàgines de premsa digitalitzada gironina, des de l'any 1795 fins al 2016.

Tan importants com els pergamins

L'Arxiu Municipal també està invertint molts esforços a preservar el patrimoni documental dels mitjans audiovisuals
J. Camps Linnell

“T'imagines poder visionar imatges del setge de 1809, quina informació directa no tindríem?” L'especulació de Joan Boadas, el cap de l'Arxiu Municipal de Girona, ve a compte de demostrar com de fonamental considera els fons audiovisuals provinents de mitjans de comunicació gironins i que actualment s'estan preservant, catalogant i també posant a disposició dels usuaris. “El dels mitjans de comunicació és un dels patrimonis més importants que tenim, sobretot de cara al futur. Seria un error que no prestéssim atenció ara a aquest patrimoni documental, perquè d'aquí a 15 anys ja no seríem a temps de preservar-lo”, explica Boadas. “Fa temps que hem deixat de ser arxivers forenses, per esdevenir arxivers ginecòlegs”, remarca.

Concretament hi ha arxivades 11.000 hores de Televisió de Girona, 2.300 hores d'El Punt Avui, 2.000 hores de Ràdio Girona i 1.900 d'Onda Rambla. Pel que fa a fotografies, específicament d'El Punt Avui (abans El Punt) s'han digitalitzat un milió d'imatges analògiques i se n'han seleccionat i arxivat mig milió més. En total, 1,5 milions de fotos d'aquests últims 38 anys d'història coberts pel diari. Tot aquest material, degudament documentat i amb la descripció de continguts per facilitar la recerca. “És un tipus de document que serà fonamental per comprendre el present, tan o més important que uns pergamins del segle XV”, sentencia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia