El Museu Terres de l'Ebre reprodueix en 3D les peces del fons arqueològic
Objectes ceràmics, però també en metall i os, es poden consultar en línia i d'una manera integral
La tècnica emprada té la fotografia com a base
La interacció de les noves tecnologies amb el patrimoni és un valor en alça. Així es constata, per exemple, en el nou projecte impulsat pel Museu de les Terres de l'Ebre i l'empresa ebrenca 4Datum. Des de fa uns dies ja es pot consultar en línia la reproducció en tres dimensions d'una quarantena d'objectes arqueològics del fons del museu.
Són una mostra d'algunes de les peces més emblemàtiques de la col·lecció d'arqueologia i gairebé totes es poden veure a l'exposició permanent. Principalment, són objectes ceràmics, encara que també hi ha objectes en metall i en os, que representen la vida quotidiana, la religiositat, el comerç o els elements constructius de les comunitats assentades a l'Ebre entre el quart mil·lenni aC i el segle XV.
“Aquesta nova tècnica ens permet documentar d'una manera integral les peces i permet posar el patrimoni a l'abast de molta gent i d'una manera bona per a la peça, sense manipular-la i ajudant a la seva preservació”, assegura la tècnica d'arqueologia del Museu de les Terres de l'Ebre, Mar Villalbí.
El projecte s'ha dut a terme en col·laboració amb la jove empresa de Godall (Montsià) 4Datum, especialitzada en les tecnologies de la geoinformació que utilitzen la fotografia com a base i permeten reconstruir virtualment escenes del món real útils per al registre i l'estudi del patrimoni natural, arquitectònic i museístic.
Entre les peces hi ha el peveter de Demèter, un ex-vot ibèric, un vas-copa d'ofrenes ibèric, dos talismans andalusins i objectes de cuina i taula de totes les èpoques.
LA FRASE
LA XIFRA
Revisió del fons d'història natural
El Museu Terres de l'Ebre disposa del fons d'història natural més important de la demarcació. Amb la campanya realitzada enguany, s'ha aconseguit que el 83% d'aquest fons estigui documentat o informatitzat. Actualment aquest fons té més de 13.000 unitats de registre, de les quals aproximadament el 50% corresponen al fons botànic, el 31% a vertebrats, el 17% a invertebrats i el 2% al fons paleontològic.
