‘Kit' superficial de Shakespeare per a bufons

Què passaria si dos actors còmics de la companyia de Shakespeare se'l retrobessin en una mena de purgatori? Segons la dramatúrgia de Martí Torras i Denies Duncan, William Kempe i Robert Armin el voldrien ridiculitzar com a revenja per no haver-los permès un paper de major profunditat dramàtica. La peça, però, s'exclama d'aquest greuge amb un to massa superficial, pel que els acaba condemnant per segon cop a l'ostracisme, tot i cedir-los un minut de glòria.

Certament, ni Carles Canut ni Joan Pera (que interpreten aquests dos actors, ara convertits en personatges) viuen aquesta situació. Tots dos s'han marcat una carrera compromesa, sigui des de la comèdia més directa al públic o des dels personatges de caràcter turmentat. Poden representar els actors oblidats però haurien de despendre's dels jocs que els reconforten a escena. Aquests recursos els allunyen de la dramatúrgia plantejada, paradoxalment.

La follia dels bufons els dóna el dret a dir veritats com temples gràcies a la seva desmesura. Torras i Duncan han fet un recosit de les rèpliques brillants de Shakespeare i han fet homenatges a escenes còmiques, com les dels actors de Somni d'una nit d'estiu. Però, volent donar major dignitat als actors, han tret el valor de la rèplica desproporcionada dels bufons. El seu clown ha perdut el caràcter i n'ha quedat la caricatura. És una troballa l'aparició d'Els Berros de la Cort, que entren com si fossin ànimes màgiques. Dafnis Balduz aguanta bé l'aire d'un Shakespeare que entra al joc. El treball valent i ingent dramatúrgic cau pel que havia de ser la baula segura: la construcció dels personatges.