Rick Cluchey: «Beckett em va dir que interpretés Krapp amb la ràbia d'un perdedor»
La Planeta ofereix una obra que va dirigir l'autor fa 32 anys
Krapp, un escriptor addicte a l'alcohol que se sent un fracassat tot escoltant unes gravacions fetes anys abans, és un personatge ideat per Beckett el 1958. Cluchey, el 1977, quan va estrenar la seva versió amb Beckett de director, era un pres que feia set anys que havien indultat i tenia uns 44 anys. Ell no se sentia prou gran per representar aquest perdedor. Però Beckett deuria veure en ell una representació evident d'una persona que ha d'assumir una pena. Per Cluchey, Beckett valorava els errors per demostrar la humanitat, tant en els seus personatges, com en ell mateix. Ara, Cluchey admet que ja té l'edat per ser Krapp, el fracassat, i manté el seu reconeixement d'haver comès un error. Ara viu el seu treball com un èxit, des d'on procura convidar els presos a conciliar-se amb la vida gràcies al teatre. Beckett, exigent, tot i que valorava que els presoners (fins i tot els que serien executats) es refugiessin en el teatre, no permetia a Cluchey agrair els aplaudiments del públic. Krapp no podia deixar de ser un frustrat. L'actor nord-americà actua avui (22h) a La Planeta amb el seu fill Louis Beckett Cluchey, que l'assisteix al so. El pare admet que el dramaturg li va salvar la vida, li ha donat un ofici i sobretot li va aportar l'esperança que necessitava quan era dins de la presó. Tancat, va dirigir i representar obres de Beckett, però també de Pinter, O'Neill... Quan va sortir de la presó, el 1965, Cluchey va estrenar una obra pròpia, La gàbia amb actors expresos. Va fer una gira de set anys pels Estats Units. Després, es traslladaria a Europa. A París va conèixer Beckett i van congeniar. I com es rep el Tot esperant Godot dins de la presó? «L'impacte sempre és positiu.»
Oportunitat interessant
DANI CHICANODesprés de la funció d'avui de Krapp's last tape, el públic que i assisteixi tindrà l'oportunitat de mantenir un col·loqui amb Rick Cluchey (Chicago, 1933), en què l'actor i director parlarà sobre la seva relació i la manera de treballar de Samuel Beckett, del qual va esdevenir amic íntim, a més d'ajudant de direcció i d'actor a les seves ordres. Cluchey és tot un personatge, condemnat a cadena perpètua per robatori a mà armada, no es va interessar pel teatre fins que no va veure a San Quentin una funció de Tot esperant Godot, el 1957 –«no havia estat en cap teatre, ni tan sols per a robar-lo», segons explica ell mateix–. Va fundar la companyia The San Quentin Drama Workshop i el 1966 va obtenir l'indult. El 1977 es va iniciar la relació professional i d'amistat entre ell i Beckett i, per ell, el dramaturg irlandès era «innovador, sempre buscava noves formes». El punt fort de Beckett era «la seva visió poètica, la d'un poeta a qui allò que més interessava era la vida, i la va destil·lar fins a la darrera gota». Cluchey, a part de mantenir un col·loqui amb el públic, també parlarà de l'obra de Beckett, en la qual el tema predominant és la condició humana: «La seva escriptura demostra el dolor i el sofriment de la humanitat», diu Cluchey.
