Espies de despatx

Abans del gran salt que va representar per a la seva carrera La isla mínima, el director Alberto Rodríguez va llegir el llibre de Manuel Cerdán Paesa: el hombre de las mil caras i va quedar fascinat per aquest personatge que, “al llarg de 45 anys, va fer equilibris damunt el fil de ferro sense caure”, explicava en una entrevista a aquest diari. L'exespia Francisco Paesa va estar implicat en el cas Roldán i altres afers tèrbols de gran ressò mediàtic. Història de mentiders (“cap personatge diu tres veritats juntes”, diu Alberto Rodríguez), ser fidel als fets reals era un repte gairebé impossible. “Després de documentar-nos molt, ens vam adonar que no arribaríem a saber mai què va passar exactament. I el que ens semblava més honest, com a cineastes i narradors, era començar a ficcionar”. El resultat és un thriller d'espies situat als antípodes dels que protagonitzen Bourne o Bond, i no només per una qüestió de pressupost: és una proposta molt més realista, a pesar de les mentides que diuen uns i altres, i hi ha més acció als despatxos que tirotejos.

Alberto Rodríguez construeix un relat enrevessat, explicat des del punt de vista d'un dels personatges (encarnat per José Coronado), que s'ambienta en escenaris de tot el món (Madrid, París, Laos...) i ofereix notables interpretacions: Coronado, Carlos Santos (Roldán) i Marta Etura (la seva dona) no desentonen al costat del gran Eduard Fernández. Presentat al passat Festival de Sant Sebastià, on l'actor va rebre el premi al millor intèrpret, la pel·lícula és una de les màximes favorites als Goya d'aquest any, amb 11 nominacions, i Eduard Fernández també és finalista al Gaudí per al millor actor protagonista.