Catalans pioners del 'punk'

Volíem fer una aproximació al que va representar l'eclosió del punk des de la segona meitat del 1976 i el 1977 a partir dels testimonis d'alguns que la van viure en directe a Londres, com va ser el cas de l'entrevistat Jordi Valls –factòtum de Vagina Dentata Organ– i del malaguanyat fotògraf Jordi Costa, que amb el seu llibre Punk, publicat per Star el 1977, van ser en aquells moments manicomials i de creativitat irrepetible d'aquella època, en què les estrelles del rock havien saturat la paciència de molts seguidors del rock i de les tendències emergents. També hem recollit l'article de Xavi Cot, impulsor d'El Cuc Sonat, que va estar darrere del primer concert d'aquest estil al nostre país, i que ha estat un activista i documentalista incansable, una enciclopèdia de dades i dates de tot el que es va gestar, tant al Baix Llobregat, on La Banda Trapera del Río imposava el caos, com a la resta de les nostres ciutats. Els barris de l'Hospitalet, Cornellà, Sant Boi i molts altres van començar a organitzar vetllades, recordo que alguns diumenges a la tarda, on sentíem bandes d'aquí, que alternaven el soroll i l'actitud amb la melodia i el missatge revolucionari, amb qui van coincidir sense patir grans col·lisions. El punk va quallar aquí de manera inesperada, més enllà de la moda, poques setmanes després de les Jornades Llibertàries i en plena Transició. Curiosament no van ser fenòmens que es superposessin sinó que van conviure. Per aquest motiu no era estrany que els grups més trencadors i alternatius del free coincidissin amb els punks sense traumatismes. Alguns els definirien com tribus urbanes, però abusar de l'antropologia no sempre garanteix opinions fefaents. Ho comprovaran en aquestes mateixes pàgines.

El 'punk' va quallar aquí de manera inesperada, més enllà de la moda