Roser Guasch recull en un poemari les emocions que viu en contemplar el paisatge proper
Emocions que traspuen en contemplar el paisatge. En el poemari Fulles de llorer, la poeta Roser Guasch «transforma en paraules» l'emoció que li desperta la contemplació de l'entorn natural, sobretot aquell que enyora perquè el pas del temps l'ha fet desaparèixer. Així ho explica la filòloga Montserrat Corretger, que dijous passat va ser l'encarregada de presentar el llibre.
La mateixa autora va explicar que aquest nou volum tanca el cicle iniciat amb el títol L'amistat de les pedres. La mirada sobre el paisatge del primer es transforma ara «en un plany no dit per la desaparició de referents propers», com ara camins de terra, marges o arbres molt vells. El llibre es divideix en tres parts. La primera, El Molinet, descriu l'indret d'aquest topònim situat al municipi de Banyeres del Penedès. Es tracta de la masia d'on provenen els avantpassats de l'autora. I, de fet, Roser Guasch ha anat escrivint els seus versos al ritme de les obres que han permès recuperar el Molinet, una masia que data d'abans del segle XIII. La segona part, Marges caiguts, posa de manifest l'atac «injust i insalvable» de què és víctima l'entorn natural més proper. I la tercera part, Petxines fòssils, «és un recorregut esperançador a través de camins antics, records d'infantesa i espais oberts».
Aquest dissabte el llibre es presentarà a l'espai d'art Les Quintanes, a Llorenç del Penedès (19 h).
