Fuster torna a casa seua

Existeixen referències físiques i coordenades espacials que ens permeten relacionar-les de forma ràpida i directa amb un fet o moment històric o bé amb un personatge cabdal per a l'esdevenir de la societat. El número 10 del carrer de Sant Josep de Sueca (la Ribera Baixa) és un d'aquests punts. Allí va nàixer i va desenvolupar tota la seua trajectòria vital i professional un dels intel·lectuals més importants del segle XX, Joan Fuster, qui després d'anys de retards i no pocs entrebancs rep el merescut reconeixement institucional amb la inauguració del Museu Joan Fuster, prevista per al dilluns 25 de gener amb l'assistència del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig; el conseller d'Educació i Cultura, Vicent Marzà, i nombroses figures rellevants del món de la cultura d'arreu del territori.

Potser, alguns d'ells tornaran a la casa que sovintejaren en busca de consell, refugi o simplement per conversar i participar en les tertúlies que s'organitzaven de forma espontània en el racó on el prolífic autor treballava de forma incansable i acollia amics i coneguts. Un racó que es conserva pràcticament igual: presidit per una xemeneia decorada amb un panell ceràmic que representa una imatge bíblica i flanquejada per un antic rebost, on els visitants podran contemplar –a partir del dia 26– la seua màquina d'escriure i una bona col·lecció de discos, molts d'aquests de Raimon i un grapat de records personals.

“Dissortadament han passat més anys dels que ens hauria agradat per poder arribar fins ací i ha sigut gràcies a l'esforç de moltes persones. Sincerament, li ho devíem, a Fuster, perquè és la figura més rellevant per entendre el País Valencià que hem tingut. I com a suecans ens hem de sentir molt orgullosos que nasquera ací, perquè era un enamorat del seu poble i per això ho donà tot a les institucions. I malgrat les reticències que encara plantegen alguns ara ja podem gaudir de tot el seu llegat”, reconeix l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit.

Simbolisme

L'exposició permanent conté una selecta representació de la col·lecció d'art reunida per Fuster –s'hi poden admirar dos Miró–. “Molts dels artistes li regalaven obres perquè els fera una ressenya o els redactara el catàleg”, explica el regidor de Cultura, Vicent Baldoví. “El que pretenem també es fusteritzar a poc a poc aquesta casa amb part del llegat artístic que tenim i que no està exposat al museu perquè no hi h espai”, indica Salvador Ortells, coordinador de l'Aula Didàctica de Cultura Contemporània, alhora que mostra els panells de l'escenografia que l'Equip Realitat va realitzar amb motiu de la publicació del primer volum de l'antologia de Fuster, quan a penes tenia 46 anys.

També s'exhibeix una mostra breu dels documents que guarda l'arxiu sobre la seua vida, les seues relacions epistolars –l'autor de Nosaltres, els valencians va donar més de vint mil epístoles a la Biblioteca de Catalunya, però gràcies a un conveni es conserven a Sueca– i la manera de treballar com a escriptor; tots els escrits de Fuster apareguts en monografies seues o obres col·lectives, els treballs editats sobre ell i les revistes que va dirigir, i també hi ha un mural on es reprodueixen totes les capçaleres de les publicacions en què va col·laborar. “En poc més de 20 anys Fuster va ser capaç d'elaborar i publicar més de tres mil articles per a mitjans diversos i diferents”, explica Baldoví.

“A més, aquesta no és una casa qualsevol, ja que està carregada de simbolisme”, indica la batllessa. I així pot comprovar-se en cadascun dels detalls dissenyats i seleccionats per l'equip de Joan Aliaga. Així, una gran fotografia situada en la zona que Fuster va utilitzar de despatx el poc temps que va exercir com a advocat recorda les destrosses –també es poden veure als arxivadors que es conserven dalt al centre de documentació– provocades per la bomba que van col·locar a l'habitatge el 1981. “Sortosament la segona que hi havia preparada per a quan ell eixira a comprovar què hi havia passat no va esclatar”, recorda el coordinador de l'aula didàctica, que juntament amb el centre de documentació –on es digitalitzen, es conserven i els investigadors poden consultar els originals– coordinat per Brígida Alapont i ara el museu configura l'Espai Fuster, dirigit per Francesc Pérez Moragón, qui assegura que la inauguració del museu és “una gran notícia”.

Centre de pelegrinatge

“Es tracta d'una instal·lació llargament esperada i que ha sigut concebuda amb l'objectiu de continuar difonent l'obra de l'autor entre les noves generacions”, expressa l'alcaldessa, qui confia que el número 10 del carrer Sant Josep de Sueca puga tornar a convertir-se en centre de pelegrinatge de tots els admiradors del pensador valencià. “És un privilegi per a la ciutat acollir un espai com n'hi ha pocs que volem que esdevinga un autèntic eix cultural del territori atesa la importància intel·lectual del personatge”, expressa convençuda de l'èxit que tindrà el museu. “L'any passat a la Fira de Turisme molta gent, sobretot catalans, ens demanava per la inauguració d'aquest espai. I ara per fi ja el tenim i els podrem acollir”, subratlla.

La primera edil, però, no amaga que se sent dolguda perquè l'habilitació de l'espai ha resultat molt costosa, no sols econòmicament, sinó perquè en l'etapa del govern del PP no hi havia cap interès pel projecte. “Ací a Sueca, li diem desànsia a aquesta manera de fer les coses. La Generalitat ha invertit quan tocava –és de la seua propietat– però no hi havia interès real per obrir-la al públic”, remarca.

La instal·lació, fruit de la col·laboració de l'Ajuntament de Sueca amb la Conselleria de Cultura, la Biblioteca de Catalunya i la Càtedra de Joan Fuster, començarà a funcionar amb una dotació pressupostària de 46.000 euros que serviran per pagar el manteniment i el personal que farà de guia a les visites, ara per ara principalment escolars. A curt termini hi ha prevista l'habilitació del pati interior amb l'objectiu de guanyar metres per a l'aula didàctica i les trobades públiques.

En aquestes obres de condicionament, que es faran als mesos de l'estiu, també s'uniran les dues cases que conformen l'Espai Fuster per fer més còmodes les visites, que s'esperen nombroses i procedents d'arreu.