Noves ombres sota els arbres

El primer Festival de T(h)eatre en Français a Barcelona va començar amb una incontestable posada en escena de La nit just abans dels boscos. Ara, amb el privilegi de sentir el text original, amb la sonoritat que el mateix Koltès va imaginar, fa quaranta anys. Certament, aquest monòleg sempre presenta nous estímuls. Si el 2013 Òscar Muñoz imaginava un immigrant amb necessitat de connectar amb l'altre (i aquest era l'espectador) que el recollia del carrer i l'invitava al seu amagatall, tot convidant-lo a una cervesa, ara el personatge es baralla entre fantasmes. I de les ombres, n'extreu rics matisos i projecta el desig i el perill de cada espectador.

L'actor Eugène Marcuse apareix en una escena buida, només acompanyat per unes bombetes que pengen del sostre i uns vidres estesos a terra, que fan de mirall, puntualment. L'actor juga amb un registre de tons de veu notable, del xiuxiueig a la semideclamació. Les llums, generalment laterals, coincideixen amb la posada en escena d'En la solitud dels camps de cotó (TNC, 2017). Hi coincideix molt l'espai i el tipus de personatges sòrdids imaginats per Koltès (un carrer fosc i humit, personatges vulnerables que mantenen un duel entre el desig i la por). La dificultat de comunicació també coincideix amb aquesta literatura carregada d'imatges amb una frase inacabable. És un passatge que convida a imaginar i a despertar els inferns personals.

El festival signa el primer fonament per crear un pont entre el teatre contemporani francès amb el barceloní (consulteu la cartellera a www.festivaldetheatreenfrançais.com , que s'allarga fins a l'11 de febrer). La programació és molt variada i, des de Barcelona, s'aspira que traslladi propostes catalanes a París. L'Institut del Teatre, la Sala Beckett i l'Almeria Teatre o noms propis com Sergi Belbel en són ferms avaladors.