Cada festa la seva coca

A principis de gener d'aquest any vaig rebre, d'uns amics de Vila-real, un regal de Reis: la casca, n'hi diuen ells. És una coca en forma de serp que es mossega la cua. Ve delicadament col·locada sobre una safata i ficada en una capsa; pel damunt i al seu voltant hi ha un devessall de confits de colors i llaminadures de xocolata i sucre. Aquest és el regal, m'assenyalen els meus amics, que els Reis d'Orient fan als xiquets valencians, sense que ho hagin d'anotar a la carta. D'entrada penso que la casca no és altra cosa que el conegut tortell de Reis, aquí en forma d'escenogràfica serp que es mossega la cua. Però faig un pas més, de fet crec que, en raó de la morfologia de la coca, potser hauria de pensar que és precisament aquesta casca valenciana el que precedeix el tortell de Reis, ja que és evident que el tortell és molt més simple (en la forma i en el concepte mateix) que aquesta serp enroscada que es mossega la cua. I és lògic pensar que qualsevol forma complexa, amb el pas del temps pateix la inevitable simplificació, o estilització, diria un expert.

Posats a penetrar més en el significat del regal que m'envien els meus amics consulto el consultable i m'assabento que aquesta serp que es mossega la cua és un antiquíssim símbol de pretèrites civilitzacions que posseeix un apel·latiu ple d'enigmàtiques ressonàncies, l'Uróboros, el simbòlic concepte de l'etern retorn, del cicle perpetu de la vida. Que quedi anotat que primer hi va haver la casca i després van venir el tortell, la mona (que els padrins regalen pel dia de Pasqua als seus fillols), les garlandes i qualsevol altra coca en forma circular que es despatxi a forns i pastisseries en dies festius.

Insisteixo en la indagació i m'assabento, per mitjà d'un altre amic, Manel Carrera de www.festes.org, que també a l'Empordà i a les terres de l'Ebre, així com a la veïna comarca valenciana del Maestrat, es couen coques en forma de serp que es mossega la cua. Carrera també m'informa que a l'Empordà és costum que els padrins, o els avis, la regalin als seus fillols o néts per Nadal, com fan per la Pasqua. Vet aquí doncs que el costum que creia tan local resulta ser d'una certa universalitat, comú almenys en l'àrea de la cultura d'arrel catalanovalenciana. Insisteixo ara en la reflexió. Especulo si aquesta coca d'evocació tan antiga i arcaica que ens revela i il·lustra sobre la perennitat dels temps és el precedent de tota coca festiva. Comentat el cas amb altres amics m'expliquen que en algunes poblacions aquesta serp/coca, potser per efecte de vulgarització del llenguatge col·loquial ha mutat en anguila.

Doncs bé, com la sagacitat del lector ja haurà pogut descobrir, la raó última d'aquest article no és altra que celebrar i encomiar el prodigi que un símbol tan arcaic com l'Uróboros hagi aconseguit travessar els temps i arribar fins a nosaltres com a part d'una aparentment trivial coca de festa, una coca votiva.

Per donar un toc d'il·lustració a l'article no podem deixar de citar l'acadèmia, Juan-Eduardo Cirlot, indiscutible mestre en l'estudi de la interpretació i descripció de símbols i al·legories, icones i signes. Cirlot, al Diccionario de símbolos ens indica que “la identificació de la serp amb la roda [amb el moviment circular] apareix gràficament expressada en els símbols gnòstics de l'Uróboros, o serp que es mossega la cua; la meitat és clara i l'altra meitat fosca, com el símbol xinès de Yin Yang”.

Arribats aquí, aclarim la raó del títol, Cada festa té la seva coca (i podríem haver afegit: brioix, bescuit, galeta...) o simplement pa votiu, terme que em sembla el més adequat. Amb aquest terme es coneix al pa d'ofrena d'una cerimònia executada per un vot pronunciat a una advocació religiosa. Ho seria la mona del dia de Pasqua. O bé el pa expiatori, terme amb què es coneixien els panets elaborats pel dia de Difunts (panellets a l'àrea catalana). I encara advertim en aquest pa votiu de la Pasqua, la mona, un altre símbol enigmàtic, l'ou. Vegem que ens explica Cirlot sobre aquest símbol, principi de tot enigma (¿que va ser abans, l'ou o la gallina?): “En el llenguatge jeroglífic dels egipcis, el signe determinant de l'ou simbolitza el potencial, el germen de la generació, el misteri de la vida.” Deu ser aquesta la raó per la qual en algunes parts de la Mediterrània els padrins ofereixen als seus fillols el dia de Pasqua la mona o pa votiu, carregat amb l'ou simbòlic, senyal màxim d'iniciació?