ciència
Apologia científica de la vida
Un dels fets més evidents, si estem llegint aquest text, és que estem vius. La vida és l'element distintiu més important de la Terra però, tanmateix, no és gens fàcil definir-la. Respirar ens fa ser vius? Hi ha molts éssers vius que no respiren. O potser el fet d'incrementar l'ordre intern de les nostres molècules, com diria un físic expert en termodinàmica? Tanmateix, quan deixem cristal·litzar sal per evaporació, els cristalls que es formen tenen les molècules més organitzades, però no són éssers vius. Per això tot sovint quan es parla de la vida cal recórrer a estratègies que, sense abordar el problema frontalment, permetin capir-ne els aspectes més importants. Aquest mes us vull suggerir tres llibres que amalgamen què és la vida, especialment la humana.
La vida, procés alquímic
Des de la ciència, la vida es pot abordar de moltes maneres: l'ADN, el naixement, el sexe, el cervell i el llenguatge, etcètera. Joan Borja i Sanz ens acosta a la vida des de totes aquestes perspectives a Sobre l'alquímia de la vida, llibre guanyador del I Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló. Borja és mestre, filòleg i filòsof, autor de més de trenta llibres, i ha ocupat i ocupa diversos càrrecs directius dins la universitat i l'Institut Alacantí de Cultura. Ens presenta aquesta alquímia a través d'una conversa amb l'investigador Xavier Vendrell, especialista en genètica i director de la Unitat de Genètica Reproductiva de Sistemes Genòmics. Una conversa on van desfilant tot un seguit de temes d'absoluta actualitat vital, com els reptes de la investigació genètica, els compromisos ètics de la manipulació embrionària, la prevenció de malalties hereditàries, la descodificació del DNA, el clonatge de mamífers i un llarg etcètera d'altres qüestions.
La vida per mantenir-la
La vida cal cuidar-la, i en aquesta cura la investigació biomèdica i els professionals de la salut hi juguen un paper destacat. A punt de finalitzar una dilatada carrera plena d'èxits i reconeixement, Henry Marsh, un dels neurocirurgians més eminents de la Gran Bretanya, ha volgut exposar al món l'essència d'una de les especialitats mèdiques més fascinants que hi ha. El resultat ha estat Sobretot no facis mal, una confessió personal i una visió extraordinàriament humana de l'ofici de salvar vides –i de vegades, com reconeix amb una honradesa que fa posar la pell de gallina, de cometre errors i encadenar infortunis–. Un relat valent i honest que eixampla el llindar de saviesa i compassió, i encomana unes irrefrenables ganes de viure.
La vida per viure més
I si volem viure més i sobretot millor, La ciència de la llarga vida, de Valentí Fuster i Josep Corbella, ens posarà al dia sobre les troballes en aquest camp. Fuster és director del Centre Cardiovascular del Mount Sinai Hospital de Nova York i Corbella és periodista, responsable de l'àrea de ciència de La Vanguardia. Com diuen explícitament al llibre, “la humanitat està guanyant la batalla demogràfica: en la societat actual una persona de 40 anys és vista com un jove”. A les seves pàgines descobrirem que l'edat és només un número i que, malgrat no puguem actuar sobre l'edat cronològica, sí que podem fer-ho sobre la biològica. Des de la superficialitat de les arrugues a la profunditat del benestar, la felicitat i la motivació, res no escapa a aquesta dissecció de com viure potser una mica més, però sobretot millor.