La postal més venuda

Quan vaig a un museu i me'n recordo, demano a la botiga quina és la postal més venuda de la col·lecció permanent. Vaig llegir una entrevista a Jamie Wyeth, fill del pintor nord-americà Andrew Wyeth, on deia que la pintura del seu pare El món de Cristina és una de les imatges més venudes del MOMA, malgrat els responsables del museu detesten aquesta pintura i la tenen penjada en un racó poc vist. No fa gaire vaig fer la pregunta que encapçala aquest article a la botiga del Thyssen. Em van dir que les postals més venudes eren el Retrat de Giovanna Tornabuoni, de Ghirlandaio, La ballarina, de Degas, Dona en una habitació d'hotel, de Hooper, i Orquídea i colibrí prop d'una cascada de muntanya, de Martin J. Heade. Que no hi ha pintures abstractes al Thyssen? Pensant en aquest tema, vaig recordar una obra de l'irònic John Baldessari, en la qual indicava que es venen millor les pintures amb colors clars que foscos, que les obres que representen dones, nens, flors i paisatges tenen molt de guanyat, i que es col·leccionen molt pitjor les pintures amb vaques i gallines que aquelles on es veuen toros i galls.

A la botiga del Reina Sofia guanya el Guernica i, en segon lloc, la Dona en una finestra, de Dalí. I al Lenbauchhaus de Munic, on hi ha tantes pintures abstractes de Kandinsky? Doncs resulta que la postal que es ven més és el Cavall blau, de Franz Marc. Vol dir això que el públic que visita aquests museus prefereix l'art figuratiu a l'abstracte? Què més vol dir? Popularitat versus establishment artístic? Les preguntes s'acumulen. Caldrà demanar a molts més museus quina és la postal més venuda.