Alfonso Alzamora: art nascut a Ordis i projectat al món

«Jo vaig sortir de Barcelona perquè volia viure al camp. Primer vaig viure al Berguedà i la Garrotxa, fins que una cosina llunyana em va arrendar una casa a Ordis. I aquí em quedaré, si més no mentre aguanti l'Empordà com és ara, que ja començo a dubtar-ho.» D'aquesta manera esbossa Alfonso Alzamora la seva peripècia vital. No viu aïllat, ni de bon tros. «Fins que van néixer els meus fills, ara fa uns 20 anys, jo vivia d'una manera molt primitiva. Després vaig tenir clar que, si volia fer alguna cosa en el món de l'art, no podia quedar-me tancat en el poble. Encara que molta gent no ho entengui, cal anar a inauguracions i deixar-te veure si et vols dedicar a això. I la projecció internacional és imprescindible.»

Diumenge vinent s'inaugura a la galeria Het Cleyne Huys, de la ciutat holandesa de l'Haia, una exposició col·lectiva a la qual Alzamora ha aportat dos quadres de gran format. Des de la seva primera exposició individual, el 1977, dos anys abans d'establir-se a Ordis, Alfonso Alzamora (Barcelona, 1951) ha exposat la seva obra a Nova York, París, Londres, Ginebra i Miami. L'estiu passat també va exposar la mostra Rojo Rothko a l'espai KM 7 de Saus. I és autor de diverses escultures públiques, entre les quals la Porta d'Ordis, que va donar al seu poble adoptiu, i de la qual hi ha una rèplica a la Fundació Fran Daurel, al Poble Espanyol de Barcelona.

Alzamora ja ha dissenyat una escultura en homenatge al seu besavi, el compositor Isaac Albéniz, i al seu mecenes i amic, Francis Money Coutts, que es vol instal·lar a Londres, amb el suport de l'Institut Ramon Llull. També preveu fer una exposició a Barcelona de les escultures que prepara a la fusteria de Miquel Dalí, a Cervià de Ter.