“Detesto les mostres de tesi agafades pels pèls”

Per casualitats de la vida, però he tingut interès per l'art des que era petit. Recordo que el 1972 vaig veure l'última exposició de Picasso en vida a Avinyó. Amb la meva família de vacances, anàvem a la Fundació Maeght i allà vaig descobrir Miró. De fet soc molt mironià, em conec Miró com les meves mans. Ja acabada la carrera, vaig estar a la Casa de Velázquez de Madrid entre el 1987 i el 1990 i vaig fer estudis relacionats amb temes catalans com ara l'escultor Leandre Cristòfol i Adlan. Després he estat sotsdirector de l'IVAM set anys en l'època de Juan Manuel Bonet. Per tant, és natural que em presentés al concurs del Museu Picasso de Barcelona. Em feia molta il·lusió tornar perquè el Picasso és un museu d'una gran singularitat. Al museu ja vaig comissariar una exposició de Torres-Garcia.

D'una banda, vull donar més visibilitat internacional a la investigació que es fa des del museu. Estem signant un conveni amb el Museu Picasso de París per posar en contacte els dos centres d'investigació. A més reforçarem la xarxa dels museus Picasso: a més de París i Barcelona, també els de Màlaga, Antibes i Münster (Alemanya), i reforçarem la col·laboració amb museus que tenen molta obra de Picasso, com ara el Centre Pompidou, el Moma, el Metropolitan de Nova York i la Fundació Beyeler de Basilea. També tinc previst crear una revista anual d'estudis picassians, junt amb la resta de museus picassians, però concebuda des de Barcelona.

Vull eliminar la idea que el Picasso és només un museu per a turistes, encara que l'última enquesta que hem fet dona resultats molt sorprenents respecte als turistes que ens visiten: el 80 per cent dels visitants tenen estudis universitaris. Del gairebé milió de visitants que tenim, només un 2,5% són de Barcelona, un 2,4% de Catalunya, fora de Barcelona, i un 2,2% de la resta de l'Estat. Això vol dir el 7%. Molt poc.

És un repte, ho hem d'encarrilar i ho vull aconseguir.

Aquest estiu, per exemple, s'obrirà la sala Zero, a la planta baixa, que acollirà projectes més experimentals i que estarà oberta al públic des del carrer. També, tal com vam anunciar fa uns dies, també vull remodelar la planta baixa perquè trobo que és una mica trista. D'altra banda, vull impulsar activitats com ara el Big Draw, la festa del dibuix. Vaig ser feliç veient com els gairebé 18.000 participants als tallers sortien somrient.

Exactament. En l'àmbit internacional, firmarem un conveni amb els estudis hispànics de la Universitat de la Sorbona. Però també hi haurà convenis amb L'Auditori de Barcelona i amb associacions musicals. També vull tornar a establir (perquè s'havia fet i es va deixar de fer) la xarxa catalana de tots els llocs picassians que hi ha a Catalunya a través de petites exposicions, produïdes per nosaltres, que puguin viatjar, i no només a pobles com Gósol i Horta de Sant Joan. Aquesta primavera aniré a parlar amb els seus alcaldes.

Sé que ja es va planejar una remodelació en l'època de Pepe Serra, feta pel meu amic Juanjo Lahuerta. No he mirat encara el projecte de Lahuerta, no ho faré d'entrada, encara que més endavant el miraré i parlaré amb tots dos. Però hem d'oferir més context dins de la col·lecció perquè Picasso no va ser un individu aïllat, sinó que estava dins un ambient cultural. Serà un enfocament multidisciplinari.

Estic a favor de barrejar grans exposicions amb mostres dossier amb informació inèdita sobre Picasso, més per a un públic especialitzat. Però per què no una mostra exclusivament per a nens? Això sí, hi ha un tipus d'exposició que no suporto.

Massa cops, i no posaré exemples, hi ha comissaris que fan exposicions de tesi però que tenen la tesi pensada d'antuvi i sovint sol ser falsa. Aleshores seleccionen obres per il·lustrar la seva tesi. És una falta de respecte als artistes i al públic. Si s'ha de fer una exposició de tesi s'ha de construir a partir de les obres, i no a l'inrevés.

Mai. Entre els projectes que ja estem tirant endavant per al 2018 hi ha una exposició sobre la relació de Paul Éluard i Picasso, amb el Museu Picasso de París. Un altre és un projecte enorme sobre Picasso i la cuina.