biografies i memòries
Pantalla sobre paper
La vida i l'obra de diversos directors i actors de cinema centren algunes novetats
Amb tons diferents que oscil·len entre el safareig, el repàs filmogràfic i la reflexió sobre la professió i la pròpia obra, les biografies i els llibres de memòries de directors i actors de cinema són incomptables; alguns d'ells s'han convertit en veritables clàssics, com ara els de Donald Spoto sobre Alfred Hitchcock, Grace Kelly, Audrey Hepburn i d'altres o les memòries de John Huston (A libro abierto) o Luis Buñuel (Mi último suspiro).
D'entre els que han aparegut en els darrers temps brilla amb llum pròpia Gilliamismos (Malpaso), de Terry Gilliam. Està clar que un director tan excèntric i desbordant com el de Brazil no podia signar unes memòries convencionals, i aquest és un volum preciós i tan barroc com l'univers del cineasta, ple de digressions, anotacions al marge, fotografies i il·lustracions. També molt visual i luxós, però molt més convencional, és un llibre dedicat a un altre director de món molt fantasiós i reconeixible, Tim Burton. Tim Burton (Libros Cúpula) repassa la seva vida, les seves pel·lícules i les constants de la seva trajectòria.
Si Paula Bonet es va atrevir amb un llibre tan arriscat com 813, dedicat a François Truffaut, una altra representant de la jove fornada d'il·lustradors, María Herreros, va publicar l'any passat Marilyn tenía once dedos en los pies (Lunwerg), un bonic llibre que agafa un grapat de personalitats de la història del cinema i n'explica –amb il·lustracions i tipografia manuscrita– anècdotes, curiositats i llegendes. Transcendint també els límits de les memòries i biografies convencionals, s'han publicat molt recentment dues novetats sucoses: Cómo ser Bill Murray (Blackie Books), de Gavin Edwards, un retrat de l'excèntrica personalitat del protagonista de Lost in translation, i Atrapad la vida (Errata Naturae), d'Andréi Tarkovsky, en què el desaparegut director rus recorda els seus rodatges i exposa les seves obsessions. Més clàssic és el plantejament de Jack Nicholson. La biografía (Lumen), de Marc Eliot, mentre que el culte a la desapareguda Carrie Fisher, la Leia de La guerra de les galàxies, es podrà seguir alimentant des de l'abril amb la publicació d'El diario de la princesa (Nova).
les novetats en biografies i memòries
