RECULL DE CRÍTIQUES
De llegenda a utopia
D ues propostes inconformistes. Per una banda, la representació d'un fet històric convertit pràcticament en llegenda, sobre la força de l'educació; l'altra, un clam que reclama la fi de la impunitat des d'una ràbia que es revela transgressora i redemptora.
‘El miracle d'Anne Sullivan
a Nova adaptació al teatre d'un film al Raval, després de Dotze homes sense pietat (2010) i Testimoni de càrrec (2015). De la intriga judicial s'ha saltat al melodrama. La peça ha de captar a l'emoció de l'espectador. I no és fàcil amb els recursos limitats de la sala. Certament, se'n surten prou bé, sobretot, gràcies al treball de les dues actrius protagonistes. Míriam Escurriola és una Anne Sullivan que emociona pel seu ímpetu i les seves pors mentre que Mar Ferrer és una Helen Keller que desarma, des de la seva primera aparició. La resta del repartiment, procura mantenir una contenció que li és imprescindible per no menystenir la càrrega emocional amb la que es treballa durant tota la peça, en una tensió que no decreix. Potser el però d'aquesta peça d'entusiastes està en reproduir l'emoció d'aquell film (que remet a uns personatges històrics) però que obvia fer-hi cap aproximació al món d'avui:Una família benestant, amb criats, i un patriarcat indiscutible no ajuda a identificar-s'hi ni a trobar raons per descobrir-se vulnerable i capaç d'aprendre d'aquesta empenta de la institutriu i la seva alumna.
‘Realpolitik'
a Els de l'Enjòlit ja van fer tremolar les bases de la societat occidental en l'adaptació de Si no ens paguen, no paguem (a partir d'un text de Dario Fo i Franca Rame) al Tantarantana el 2013. Ara, passen a pegar com a símbol per fer despertar les ments. Flirtegen amb el concepte terrorisme, amenaça i intolerància. Si tothom acceptarà que cal posar fi a la impunitat dels grans poders, no és fàcil admetre que una plantofada sigui la solució. Els de l'Enjòlit imaginen, amb la seva habitual farsa desenfrenada, que aquest cop de realisme despertarà consciències i obliga a un diluvi de dimissions. L'escamot, que s'amaga als magatzems d'un bar clandestinament, té els seus moments de tensió per lideratge. El seu conte utòpic, que espontàniament tothom s'hi sumaria, evita donar una alternativa política. Potser és massa fàcil destruir; potser els hauríem titllat de doctrinaris si donaven la resposta. En tot cas, rebel·lar-se és sa.