cultura
Esteve Riambau
Director de la Filmoteca de Catalunya
“Si ens diuen eclèctics ens sentim molt bé”
Treballem en una xarxa de molta més extensió per difondre la nostra programació
Demà passat fa cinc anys que es va inaugurar la nova seu de la Filmoteca de Catalunya al barri del Raval de Barcelona. Prop de 750.000 espectadors han passat per les 7.013 projeccions a les seves dues sales. L'aniversari se celebrarà amb un ampli programa d'actes, entre avui i dimarts: sessions per a mainada i públic familiar, dues sessions dedicades a Méliès i Chomón, sessions especials per al públic més fidel a la Filmoteca, la preestrena del nou film de Robert Guédiguian, una projecció d'Iberia amb la presència del seu director, Carlos Saura... A més, dilluns, dia 20, i dimarts, 21, s'hi faran unes jornades de treball i intercanvi d'experiències amb representants de 13 filmoteques espanyoles. Ens ho explica Esteve Riambau (Barcelona, 1955), el director de la Filmoteca des de fa set anys.
El sector del cinema a Catalunya es queixa sovint, però vosaltres no. Sou allà on volíeu ser en agafar les regnes de la Filmoteca, ara fa cinc anys?
Nosaltres estem molt millor del que estàvem, i això no s'hauria aconseguit sense dos elements bàsics: l'equip, que s'hi ha implicat, hi ha posat ganes, il·lusió, treball... i, d'una altra banda, el suport polític que hem tingut al darrere. Els anys de funcionament de la seu del Raval i el Centre de Terrassa no haurien estat possibles sense l'aposta decidida de l'administració. Hem intentat rendibilitzar al màxim aquests dos elements, en el sentit cultural del terme, i projectar-los al màxim al públic i cap a una dimensió internacional, per obtenir un prestigi.
Esteu satisfets amb els prop de 750.000 espectadors?
Estem molt contents. Això vol dir una mitjana de poc més de cent espectadors per sessió, que és moltíssim. Això és gràcies a la programació, a la política pública de preus, però també al fet de convertir les sessions en petits esdeveniments exclusius i irrepetibles. Fa poc hem tingut Maria de Medeiros durant 15 dies i va presentar moltes sessions de les seves pel·lícules. Una d'aquestes era Pulp fiction, i deia que tothom l'ha vista, que no vindria ningú. Però li vaig dir que s'equivocava: projectada en pantalla gran, en versió original subtitulada i amb Maria de Medeiros només és avui i aquí. I efectivament, van venir 250 persones.
És aquest un dels camins que voleu potenciar?
És un d'aquests, no és l'únic. L'altre camí que aporta molt públic és la nostra voluntat explícita i constant de crear xarxes, de buscar articulacions i aprofitar el caràcter poliglot del cinema per poder parlar amb qualsevol. Un pintor pot parlar amb un arquitecte, però amb un músic és més difícil. Nosaltres podem parlar amb els músics, els arquitectes, els pintors, els escultors, els escriptors... Tothom té alguna cosa a veure amb el cinema. Tenim el cicle Per amor a les arts, en què estan implicats onze equipaments culturals del país. Tothom troba que el cinema és un llenguatge comú, i a la vegada és el nostre llenguatge. A més de cineastes, per la Filmoteca han passat polítics, economistes, escriptors, pintors... Gent molt diversa que s'ha sentit representada en la idea de la projecció cinematogràfica.
Heu trencat la imatge tradicional de la filmoteca associada a cinema clàssic?
Era la idea i la resposta del públic així ho diu, ve a veure pel·lícules diverses. Amb Octavi Martí hem apostat per aquesta idea de filmoteca oberta, no restringida, especialitzada o excloent. En aquest sentit, si ens diuen eclèctics ens sentim molt bé. I això inevitablement ha obert a portar nous públics. Crec que estem en el bon camí de trencar aquesta imatge de la filmoteca associada a gueto exclusiu només per a quatre iniciats. I els nous públics també han tingut una implicació d'efecte local, de implantació al barri. Fa poc vam fer un estudi i el barri que aporta més públic a la Filmoteca és el de Ciutat Vella. Hi ha un efecte de proximitat que també és molt interessant.
L'expansió territorial és un dels reptes de la Filmoteca?
Això és un tema que ja treballem amb set entitats arreu del territori que programen sessions en nom de la Filmoteca, però estem treballant en un pla molt més ambiciós, la creació d'una xarxa de molta més extensió per difondre programació avalada pel segell de la Filmoteca.
Té a veure amb la Xarxa de Cinemes Concertats?
Sí, la xarxa depèn de l'ICEC per la llei. D'aquí a pocs mesos en donarem notícia concreta. Estem preparant el paquet de pel·lícules que podran circular-hi i definint una mica les normes de joc a partir del que diu la llei. No serà un cicle concret d'aquí que circuli, sinó que hi haurà un pool de material avalat per la Filmoteca que estarà a disposició d'aquesta xarxa.
Destacaria alguns moments, d'aquests cinc anys de funcionament de la nova seu?
N'hi ha hagut molts. Per a mi, els dos grans moments d'aquests cinc anys van ser el Congrés Mundial de Filmoteques del 2013, en què vam rebre col·legues de 100 filmoteques de 61 països, Corea del Nord i Corea del Sud inclosos, i vam posar la Filmoteca a la ruta internacional, i l'altre moment va ser la celebració del centenari d'Orson Welles, amb un simposi amb figures de primeríssim nivell, la filla d'Orson Welles, i acabar amb una projecció de Campanades a mitjanit a la col·legiata de Cardona, on es va rodar... Va ser molt intens.
Al llarg d'aquests anys, també heu portat molts convidats a la Filmoteca.
Hem posat tots els recursos possibles i els no possibles a tenir convidats. Hem aprofitat amistats, complicitats... perquè el flux de convidats fos continu, i la llista fa patxoca. Hem decorat l'escala de sortida de la sala amb fotos de 50 convidats que han passat aquests anys per aquí, i hi ha sis Oscars de Hollywood, sis Palmes d'Or de Canes...
Pot destacar alguns noms?
Costa-Gavras, Marco Bellocchio, Volker Schlöndorff, Hanna Schygulla, Abbas Kiarostami, Jiri Menzel, Aki Kaurismäki, la filla d'Orson Welles, Keith Baxter, Gianni Amelio, Agnès Varda, Jean-Pierre Léaud... I de més a prop, els germans Trueba, Carlos Saura, Robert Guédiguian... I els del país, Ventura Pons, Isaki Lacuesta, Pere Portabella, Albert Serra... És una llista molt satisfactòria. És clar que ens agradaria portar els americans de Hollywood, però és molt car i, més que res, molt complicat.
Quants alumnes han passat?
Prop de cinquanta mil en aquests cinc anys.
Quina importància doneu a formar nous públics?
Per mi moltíssima, i per això va ser sota el meu impuls que, només d'arribar, es van crear els serveis educatius, amb una doble consciència: nosaltres no som els responsables de l'educació cinematogràfica dels alumnes d'aquest país, això ho hauria de gestionar el Departament d'Ensenyament, però sí que, com a gran equipament, hem de tenir uns serveis educatius de la Filmoteca per formar nous espectadors. No som ni una escola de cinema ni un Departament d'Ensenyament, som els serveis educatius de la Filmoteca, tal com indica la llei del cinema en l'apartat de la Filmoteca.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.