Aprendre a llegir

L'escriptura és un dels mètodes de comunicació més complexos. El llenguatge oral s'adquireix de manera automàtica, per imitació, assaig i error, i malgrat ser també molt complex, en el seu aprenentatge intervenen diverses regions del cervell que impulsen instintivament els infants a aprendre la llengua materna. L'idioma concret que parlem és cultural, però la capacitat d'aprendre a parlar és biològica i instintiva. De fet, més que una capacitat és una necessitat, a la qual ens empeny irremeiablement la maduració del cervell durant la infantesa. Escriure i llegir, però, és tota una altra història. Fins a la invenció de l'escriptura, ara fa uns 5.300 anys, tota la informació cultural es transmetia oralment, amb l'ajut de l'art i de la música, unes altres formes de comunicació l'adquisició i el desenvolupament de les quals també s'arrela a la nostra biologia –malgrat les formes artístiques i els ritmes concrets siguin també culturals.

Transmetre cultura a través de l'escriptura implica, com és lògic, saber llegir. Si volem créixer culturalment, com des de fa uns anys impulsen les institucions europees a través la creació d'una societat del coneixement (no únicament de la informació), no n'hi ha prou de saber llegir, cal voler llegir activament allò que tenim a l'abast per integrar-ho i reflexionar-hi. Per això és tan important la manera com els infants aprenen a llegir, especialment pel que fa a la qualitat motivacional de la lectura.

Llegir és una tasca cerebralment molt complexa, que implica una maduresa suficient en les àrees del llenguatge i també de les zones implicades en l'abstracció –els símbols lingüístics són abstractes–. I cada cervell madura a un ritme diferent. Si forcem un infant a llegir abans que el seu cervell hagi madurat prou, aconseguim l'efecte contrari al desitjat, atès que inconscientment aquella persona acaba associant la lectura amb emocions de temor: la por social de veure's pressionat a realitzar una tasca per a la qual, per molt que s'hi esforci, encara no està neuronalment preparat.

Si volem incrementar el nivell cultural del país i assolir una autèntica societat del coneixement, més informada i sobretot reflexiva –i en conseqüència, més lliure i transformadora–, cal afavorir que l'aprenentatge de la lectura en els infants sigui sempre un procés plaent, que els proporcioni recompenses i sorpreses. Ha de ser un procés flexible, com la flexibilitat que mostren tots els cervells en el seu procés maduratiu. Només així aquests infants continuaran gaudint de la lectura quan siguin adolescents i únicament d'aquesta manera mantindran els hàbits lectors.