Carles Porta s'endinsa en el suïcidi juvenil en la seva primera novel·la

Ho ha tornat a fer. Després d'endinsar-se en el cas de pederàstia de Castelldans amb Li deien pare (Pòrtic), el periodista i escriptor de Vila-sana (Pla d'Urgell), Carles Porta, ha tornat a apostar per trencar tabús en el seu nou llibre i parla obertament d'un tema com el suïcidi juvenil, sovint silenciat per la majoria de mitjans de comunicació i la societat en general. El dia que vaig marxar va arribar a les llibreries el passat 8 de febrer a través de l'editorial Fanbooks, en català, i Crossbooks, en castellà. A diferència dels seus treballs anteriors, basats en fets reals i seguint el model del reportatge novel·lat, Porta ha apostat ara per utilitzar la ficció per tractar el tema complex com el suïcidi. És la primera novel·la de l'autor de Tor: tretze cases i tres morts, Fago, i Li deien pare.

Porta, això sí, s'ha inspirat en una sèrie de fets reals que han tingut lloc a Lleida els darrers anys. A partir d'aquests, ha ideat la història de ficció de Lolo, un jove de 17 anys que té problemes amb el grup d'amics, la noia que li agrada i la seva família. El relat, de poc més de cent pàgines, és escrit en primera persona i, segons ha explicat l'autor en una entrevista a l'agència ACN, vol arribar directament al públic juvenil i adult, per fer veure la importància que tenen decisions “irreversibles” com treure's la vida.

La novel·la, ha explicat, surt “d'alguna cosa que devia tenir enganxada dins” i que va partir després de veure una fotografia al diari amb una taca de sang tapada amb sorra al davant del cartell d'una discoteca on havia mort un jove atropellat. A partir d'aquí, Porta es va plantejar què hi ha darrere la mort d'un jove i va constatar que la primera causa de mort entre els adolescents és el suïcidi, “més que els accidents”. D'aquesta manera, amb el llibre, Porta intenta explicar què hi ha darrere la decisió “irreversible i d'una transcendència enorme” que pren un jove per treure's la vida.

En El dia que vaig marxar el protagonista, un jove de 17 anys que analitza en primera persona “la seva mort una vegada ja està mort”. Per això, Porta remarca que es tracta de l'anàlisi d'una “decisió irreversible un cop ja està presa” després d'una escalada de situacions que el protagonista qualifica de mala sort i es planteja massa tard fer alguna cosa per canviar les “inèrcies que li porten”. Aquí s'inclou una història d'amor que és frustrada perquè Lolo “es queda assegut esperant que aquest (l'amor) arribi”.

Porta, que assegura que va escriure la novel·la fa cinc anys però que no ha estat fins ara que l'ha acabada d'arreglar per publicar, s'ha marcat l'objectiu de fer-la arribar a la gent jove però també a pares i mares que vulguin saber com pensen els joves. Destaca que és fàcil de llegir però, alhora, “fa pensar'', perquè està escrit des de l'adolescent. És un adolescent que Carles Porta encara considera que du dins i que ha fet servir per plasmar per escrit les inquietuds que viu, retratant d'una manera determinada aquesta etapa de la vida, repassant tòpics i estereotips que poden ser molt comuns en molts joves i, per tant, que quan llegeixin el llibre possiblement s'hi sentin “identificats”.