La cantautora mallorquina Maika Makovski obre dijous una nova edició del festival de Musiques Disperses (MUD) de Lleida acompanyada de Brossa Quartet de Corda, amb el qual interpretarà peces del seu últim disc, Chinook wind. Makovski, amb orígens familiars a Macedònia i Andalusia i artista multidisciplinària, va començar a compondre sent encara una nena i, durant la seva carrera, ha col·laborat amb gent del nivell de John Parish en la producció (PJ Harvey, Eels) i ha fet gires amb The Dubliners i The Jayhawks. En aquesta edició del MUD, també hi actuarà el llegendari Donovan, Constantine i Aywa entre altres.
Preparada per tocar a Lleida?
En tinc moltes ganes. És una ciutat que conec molt bé. Tinc vincles familiars a la Pobla de Segur i Lleida és també com casa meva. A més, havia tocat al Cafè del Teatre, llavors amb la meva banda de rock, i en tinc un molt bon record, i tornar-hi em fa molta il·lusió.
Aquest cop, els ritmes de rock canvien per la sonoritat dels instruments de corda.
Sí, són uns músics meravellosos i m'encanten la lentitud i les noves sensacions que produeixen les cançons tocades amb aquests instruments. I són uns grans músics. És un gust increïble tocar amb ells. I el disc és més nu, més cru, amb aquesta instrumentació.
Aquest nou disc, el sisè, és una nova experimentació.
He fet música sola i en grup, amb piano o amb la banda. Ara el quartet de corda aporta noves coses, em dona nous arranjaments, noves sonoritats.
És un disc, això sí, que ha trigat quatre anys a arribar.
És un disc en el qual he posat moltes llums diferents. Tant anímicament com musicalment. He passat moltes dificultats, en diferents àmbits, sentimentals, professionals, personals, diferents desenganys, i he hagut de tornar a l'essència de les coses i de mi mateixa. I això ho he pensat en les cançons que he escrit i que formen el nou àlbum. He tret tot el superficial i he volgut anar a l'ànima de la cançó, amb la instrumentalització justa, amb molta sobrietat.
Les experiències la fan anar a buscar l'essència, també en l'art?
Sí, en aquest cas a retirar tot allò que sigui sobrer i expressar justament allò que vols expressar, i no perdre l'energia en la part superficial. Anar al fons de les coses.
El MUD és un bon festival per presentar-lo?
Sí! És un festival meravellós i me'l sento molt proper. És un format i una música que entenc i amb un públic que m'entén. Igual que la ciutat. Lleida és una ciutat que m'entén i on em trobo molt a gust. Fa cinc anys que vaig venir al Cafè del Teatre i tinc moltes ganes de ser-hi de nou dijous. També és un format de gira, el que estem fent, que permet anar als llocs sense pressa però sense pausa. Amb el grup de rock hi anàvem a fer diversos concerts en un mateix cap de setmana. Ara no. Ara podem preparar bé cada lloc, gaudir-ne, tenir una connexió especial, i espero que això ho notin també els que vinguin a veure-ho.