Amor sí/no correspost

D ues propostes que conviden a fer un repàs vital. Per l'evidència mèdica quan es diagnostica l'Alzheimer a una dona o pel repàs de la correspondència d'unes quantes dècades d'un amor impossible i fidel. En tots dos casos, es construeixen a partir de situacions de poca acció en escena. La confrontació ve pels desencontres constants: el del sentiment d'injustícia per una malaltia que és devastadora i cruel o per la incapacitat de viure, trobar-se, entendre's i donar aire a la que podria ser la seva parella. Són vides que, en la vellesa, revelen que el seu amor veritable va quedar a la cuneta. Que sempre hi ha segones oportunitats si hi ha ganes de viure. I que cal acceptar amb un cert conformisme les sorpreses agradables (i també desagradables) que ofereix la vida. Dos melodrames fets amb molta sensibilitat.

‘Abans que arribi l'alemany'

a Marta Barceló explora els últims dies de consciència d'una dona aparentment realitzada, però que quan està a punt de perdre les claus de la calaixera de la seva memòria s'atreveix a complir una llista que dignifiqui el seu final i que resolgui de manera satisfactòria els seus anhels. És un cant silent a la possibilitat de viure amb plenitud els darrers instants. Muntsa Alcañiz és aquesta mare que sap encaixar bé el desordre dels seus fills. Que es reorganitza amb el club de lectura i les seves ganes de fer un creuer. Que es troba distreta mirant-se un aparador. Pedro Mas és tots els altres personatges, que dota de color i actituds diferents, fet que dona volum (també el joc de la llum) a una escena volgudament estàtica.

‘Cartas de amor'

a Es tracta d'un muntatge molt representat arreu: resseguir la correspondència de dos amics que només puntualment seran amants. Han coincidit i s'han trobat, però els punts de fuga són constants. Hi ha l'ordre d'ell i la disbauxa d'ella. Només llegint cartes, transmeten amb eficàcia la seva relació de la tendra infància a la divertida i ingènua adolescència, fins a una maduresa tendra que sap encaixar els amors de l'altre. Que sempre està al seu costat. Són amors correspostos amb intermitències. I les llums de la vida es van apagant. Preciós i directe. Senzill i eloqüent.