“Potser som en la calma abans de la tempesta”

Al meu parer, hem entrat en un moment d'estabilitat relativa, en què sembla que recuperem lectors (i vendes), alhora que es consoliden diferents projectes, nous o renovats. Tanmateix, no estic segur si és un moment de calma enmig de la tempesta. Penso que, tot i l'optimisme, hem de ser prudents abans de dir que el mal temps ja ha passat.

Cal ser imaginatius i valents a l'hora de millorar la comunicació digital de les editorials, per tal de fer-nos presents a les xarxes, sobretot en el cas de l'edició en català. Al mateix temps, cal estar atents als nous formats de publicació i a les persones que s'hi expressen, per molt inestables i canviants que siguen aquests formats (ara Twitter, adés els blogs, etcètera). No tan sols per ser-hi presents, sinó per poder veure les possibilitats artístiques d'aquests mitjans i establir, així, els lligams necessaris amb l'expressió literària. Malgrat tot, pense que hem de creure en el llibre en paper i en la lectura clàssica, negre sobre blanc, perquè ens ofereixen una experiència cultural i intel·lectual única. Pel que fa a la pirateria, no tenim una solució clara. Probablement s'imposa una combinació de pedagogia i contundència legal. Però sense el convenciment col·lectiu que la pirateria és un problema greu que afebleix el sistema cultural i fa minvar les possibilitats expressives de la nostra societat, no traurem l'aigua clara.

Aquesta pregunta varia per factors geogràfics, per exemple. Les polítiques que, històricament, s'han implantat al País Valencià són diferents de les que s'han posat en marxa a Catalunya. Però a grans trets sempre s'hi pot fer més. Per exemple, caldria començar a pensar que el foment lector ha d'anar unit a l'estímul de la creativitat i dissenyar estratègies en aquest sentit, sobretot entre els adolescents, una edat en la qual hi ha una gran efervescència creativa però en la qual, paradoxalment, moltes persones viuen una crisi lectora.

A grans trets, es viu un moment semblant al que viu l'edició en termes generals, sense especificacions de llengua. De manera més concreta, trobe molt interessant el revulsiu que han suposat les iniciatives recents, noves o renovades, que han sorgit al caliu de l'edició independent (petita o mitjana), però també des de grups consolidats. Hi ha una efervescència, sobretot a Catalunya, que pot donar fruits molt importants si compta amb el suport institucional i social necessari. La Setmana del Llibre en Català és, al meu parer, un símptoma clar i positiu del que afirmo.

Hi ha moltes maneres de fer-ho, però no n'hi ha cap de perfecta. Els editors hem d'estar atents a les propostes que ens arriben i tindre la valentia d'apostar-hi fort encara que els autors siguen poc coneguts o gens. Alhora, els autors han de ser agosarats per a presentar els seus projectes i confiar en la tasca editorial. En aquest sentit, vull reivindicar la funció de l'edició professional davant de l'autoedició. Finalment, cal renovar les dinàmiques vinculades als premis literaris, amb jurats més joves i paritaris, que siguen sensibles a les novetats. Això no vol dir que hàgim de menystindre les veus consolidades: els discursos que oposen allò nou a allò vell solen simplificar les coses fins a un punt perillós.

Hi ha una sèrie d'obres originals en llengua catalana d'autors importants (joves i no tan joves) que poden destacar força. Bromera, per exemple, presenta una de les millors novel·les de Lluís-Anton Baulenas, Amics per sempre, la qual és, a més a més, un dels primers retrats literaris retrospectius de la Barcelona olímpica. Des d'un punt de vista pràctic, caldrà veure què passa pel fet que la diada caigui en diumenge i tan prop de Pasqua. En qualsevol cas, ens trobem amb una collita d'allò més interessant.