Un documental recull la trajectòria de l'espia català Joan Pujol

Joan Pujol Garcia va ser un agent doble, un espia que va treballar per als nazis i per als britànics simultàniament durant la Segona Guerra Mundial, i que va construir una xarxa absolutament inventada de fins a 27 agents secrets que li va suposar una gran reputació a tots dos bàndols. Per al Tercer Reich era Alaric; per als aliats, Garbo. Va ser l'única persona condecorada per totes dues faccions. Després de la guerra, Alaric va desaparèixer, i Garbo va morir a Angola el 1949. Qui va continuar viu va ser el personatge real, Joan Pujol Garcia, que va començar una nova vida a Veneçuela. Només la seva esposa espanyola, Araceli González, coneixia la veritat, fins que l'investigador anglès Nigel West, exmembre del Parlament Britànic, va descobrir el 1984 que el veritable Garbo, considerat un heroi al Regne Unit, continuava viu. Va morir el 1988. Garbo va tenir un paper decisiu en el desenllaç de la Segona Guerra Mundial, i és que va fer creure als nazis que el desembarcament dels aliats a les platges de Normandia el 6 de juny del 1944 era només una maniobra de distracció, i que el veritable atac arribaria pel Pas de Calais.

«Com a ficció era massa increïble, per això vaig optar pel documental.» Edmon Roch, que subtitula el film El hombre que salvó el mundo, ha condensat en 90 minuts la investigació de cinc anys, i avisa els interessats que molt del material descartat serà al DVD. El problema de l'absència d'imatges, tot i que n'hi ha algunes d'arxiu, l'ha solucionat amb escenes de films com ara Patton, El día más largo, Nuestro hombre en La Habana o la Mata Hari de Greta Garbo, a més d'anuncis, dibuixos animats o films de propaganda de tots dos bàndols. El relat del film el condueixen els testimonis de diverses persones que han estudiat el cas, com ara el mateix West, i el periodista català Xavier Vinader, l'espia Aline Griffith, comtessa de Romanones, o l'historiador Mark Seaman.

«Per mi és una comèdia d'espies», diu Roch, que amb la música contribueix a atorgar un to còmic a l'aventura de Pujol, que va desplegar grans dots d'actor al llarg de la seva vida. Provinent d'una família barcelonina catòlica i acomodada, es va amagar durant la Guerra Civil, tot i que finalment no va suportar la reclusió i va anar al front per després deixar els republicans i passar al bàndol franquista, en un dels episodis més rocambolescos de la seva existència, ja que va fugir de nit, es va perdre i va tornar per error a la zona dels republicans, que van estar a punt de matar-lo. Tot i que alguns han defensat que Pujol va ser anarquista, Edmon Roch defensa que simplement era un «demòcrata convençut» que va intentar posar el seu gra de sorra per aturar els nazis fent el que feia millor: inventar. I tothom se'l va creure.