Amb bona memòria

Antònia del Río és balear (Capdepera, 1983). A Mallorca va enfrontar-se amb el seu primer repte vital de persona madura. O dedicar-se a l'art o trobar una col·locació de present i futur. Però com que el sector del turisme no li acabava de fer el pes i una de les coses que més li havien agradat a la vida és guixar papers, va optar per dedicar-se a les arts. Però renoi!, a Mallorca no podia estudiar Belles Arts. I aleshores va enfrontar-se a una altra disjuntiva: Granada –els orígens dels Del Río– o Barcelona. Finalment, va vèncer la inèrcia que porta els mallorquins a estudiar a Catalunya.

Va ingressar a Belles Arts disposada a pintar. Sí, volia pintar. Però també volia explicar coses i ràpidament s'adonà que el llenç no era el millor llenguatge per donar forma a allò que volia expressar. En aquest procés, Antònia del Río va viure de prop la malaltia d'Alzheimer. Una circumstància que la va fer pensar molt sobre el valor de la memòria. I de l'anècdota personal va passar al concepte generalista i va començar a estructurar un discurs del valor de la memòria des del poder. Què s'obvia, què es recorda, com es gestiona, com s'emmagatzema, quins mecanismes s'utilitzen per manipular-la. Aquests interrogants són la base del seu treball, un recorregut antològic del qual es pot veure a la galeria Sicart de Vilafranca del Penedes (carrer de la Font, 44. Fins al 20 de maig) sota el nom genèric d'Estructures del coneixement.

La primera de les peces que es poden veure és Aliment discursiu teòric, la mateixa amb què va inaugurar la relació amb la galeria. Amb aquesta peça, l'artista mallorquina ofereix a l'espectador de compartir cites que ella ha triat i que li han servit de base del seu treball. L'espectador se les pot endur. A tall d'exemple: la proposta de les possibilitats d'ordenar una biblioteca, de George Perec. Una manera d'organitzar la memòria en forma de llibre que podria tenir cabuda en un dels altres projectes que presenta Del Río: La biblioteca absent.

Aquest projecte inclou una sèrie de 12 dibuixos de les façanes de biblioteques nacionals, grans contenidors de memòria. La tria de les façanes ha estat feta mitjançant Google. L'artista va teclejar “biblioteques nacionals”. Li'n van sortir de catalanes, espanyoles, llatinoamericanes i franceses. Això es deu a l'idioma en què es va realitzar la cerca i el lloc des d'on es va fer –Barcelona–. Els dibuixos rebel·len –tot i que el treball de Del Río és profundament conceptual– que el talent plàstic també impregna el seu discurs. Amb aquestes peces vol mostrar els trànsits direccionals que té actualment el coneixement. Ha arribat a les biblioteques mitjançant un cercador que esdevé la gran porta del coneixement.

La tirada d'Antònia del Río per la forma objectual es mostra en la manera en què presenta els documents i en l'ús de la fotografia, un mitjà al qual es va apropar com a alternativa a la pintura pel seu vessant de transmissor i conservador de la memòria. Les fotografies que es poden veure a l'exposició pertanyen a la peça Esporgar que fa referència als llibres que s'esporguen a les biblioteques. Libres que deixen de tenir vida a la casa gran de la cultura i han de viure altres destins. Fins i tot poden ser destruïts per fer pasta de paper per tenir una nova vida amb altres discursos. Antònia del Río va plantejar aquest projecte en saber de les moltes publicacions i catàlegs que estaven emmagatzemats. Va voler esporgar un dipòsit institucional i va aconseguir que la mateixa institució li organitzés una exposició, amb la qual va aconseguir que aquesta memòria del saber i de l'art és pogués recuperar per tornar-la a oferir-la al públic. També s'exposen les publicacions que ha realitzat fins ara i que, al seu torn, es veuran a Barcelona la setmana vinent a la fira de llibre artístic Ars Libris.