“La qüestió no és si es fa prou sinó si és el que cal”

Estic content. Estimulat i compromès a continuar captivant nous lectors en llengua catalana amb bona literatura i un bon rajolí d'assaig.

La crisi i les seves conseqüències han destruït les economies familiars mitjanes provocant una devaluació del 25%. El sector cultural és dels primers que n'han patit l'efecte. Després d'aquests anys de caiguda a plom hi ha una lleugeríssima recuperació que com a mínim ens permet no haver de viure amb l'ai al cor a cada moment. A partir d'aquí, la resta és ficció. D'altra banda, la irrupció dels nous dispositius tecnològics ha trobat un terreny adobat per captar l'atenció dels més desfavorits i ha omplert el temps dels que s'han trobat la butxaca escurada i dels que tenien la lectura con un entreteniment lleuger.

No són cap problema si s'afronta amb determinació la pirateria. A Catalunya, només es podrà fer si arribem a disposar de la capacitat legislativa pròpia que ens permeti actuar decididament contra el pillatge informàtic. De cara a combatre la pirateria poca cosa es podrà aconseguir mentre el govern central continuï a mans dels qui creuen que de la condescendència envers la pirateria se'n pot treure algun rèdit electoral. És aquesta incapacitat legislativa en el fet de Catalunya o la falta de voluntat política en el fet espanyol el que impedeix que el català continuï absent majoritàriament del panorama digital. Aquesta situació esdevé també greu per a la llengua catalana on els usos culturals es decanten més pels continguts digitals. A més, els preus de l'oferta digital haurien de ser substancialment inferiors als d'avui.

La qüestió no és si es fa prou sinó si es fa el que cal. A Catalunya hem dimitit al llarg de més de tres dècades de dur a terme una política comuna en favor de la lectura que s'articulés i impliqués la conselleria d'Ensenyament i la conselleria de Cultura en un mateix projecte permanent: patim d'un esperit minifundista, cadascú conrea el seu hortet. La iniciativa de crear una direcció general del llibre i del foment de la lectura pot ser una bona ocasió per treballar en aquesta direcció. Ara per ara, és una incògnita. Cal dir que, de totes maneres, això només depèn de nosaltres, no podem tirar pilotes fora ni encolomar la responsabilitat a ningú més.

Des del punt de vista de l'oferta literària es viu un bon moment, però no és suficient. Apareixen nous autors amb una obra consistent i l'oferta de narrativa estrangera traduïda ha augmentat selectivament. La projecció assolida en la literatura infantil i juvenil és considerable i la fira recent de Bolonya n'és el testimoni més fefaent. Ara bé, estem a les beceroles en molts terrenys, i vull destacar particularment el de l'assaig, que abasta totes les disciplines del pensament i tot el món universitari.

Cada editorial llança l'ham amb el seu catàleg. L'editor fa com el paó, que estén el seu plomatge i suscita el desig del pretendent. No veig cap més manera de descobrir autors: l'autor novell, el bon autor novell, s'acosta en funció de l'atracció que provoques amb la teva feina. Dins de tot l'aparat comercial, l'esforç de l'editor és procurar que aquesta arribi a tothom.

Si hem de fer cas del Gremi de Llibreters, per Sant Jordi es preveu un 5% d'augment de les vendes en relació amb l'any passat. Ens ho creurem, ja que els llibreters han entomat la crisi amb molta fermesa. Això assentaria la lleugera recuperació del mercat editorial des de fa un any i mig. Ara bé, l'economia descriptible és una, però per a la majoria de les famílies l'economia és una altra, i tots vivim pendents que això canviï.