“Volem una assignatura de castells optativa a l'ESO”

M'ho van insinuar perquè hi ha gent jove que té ganes de portar la colla, però necessita suport dels que som camises gastades. He creat un consell d'antics presidents que fan la gestió de relacions institucionals i m'aconsellen perquè la riquesa d'aquests anys no es perdi. Em feia respecte, il·lusió i tinc moltes ganes de fer moltes coses.

Aquesta és la intenció. A la part tècnica en Nani Matas ha fet el mateix. Ell és el veterà, però s'ha envoltat de gent molt jove, que són els que han de portar les regnes de la colla en el futur.

M'imagino que sí, perquè si me'n feia a mi... [riu] Algun minyó jove semblava que podria, però al final no va acabar de funcionar.

A partir dels tallers a instituts que vam fer fa uns anys hi va haver una incorporació de molta gent jove i ens vam rejovenir. Ara som una colla més jove que gran, però sí que hi ha un buit generacional entre els que vam tirar endavant la colla i els joves d'ara. Ara en tenim molta d'entre 20 i 30 anys.

Que vinguin a plaça amb la camisa, entre 800 i 900.

Som un univers dins d'un univers. Hi ha de tot, som gent molt variada i amb maneres de pensar i de fer molt diferents, que ens unim per fer els castells més grans i bonics possibles. Sí que tenim un tarannà indomable i no ens casem amb ningú a l'hora de pensar, avaluar o comptar els castells... Però vaja, som una colla castellera que volem fer castells i passar-ho bé fent-los.

Sí. Tot i que l'Ajuntament fa un esforç per reconèixer el que Minyons dona a la ciutat, que és la marca Terrassa. Per fer-te'n una idea, Terrassa surt cinc vegades a la portada d'un mitjà com La Vanguardia en tota la seva història, i en tres ocasions és pels Minyons. Les altres dues són per les riuades del 1962 i l'atemptat d'ETA. Tot i l'esforç, l'Ajuntament està a anys llum del que ajuden les colles els de les zones tradicionals.

Va ser més una reunió de treball. Els vam demanar suport institucional, suport econòmic, compromís i que ens ajudin a obrir portes. Vam parlar molt de l'aposta per la diada de la Nova Atenes que fem, de la proposta de millora, canvi o reforma de local...

Repensar el local. Una possibilitat és el canvi, però també el podem reformar. M'he compromès a fer una assemblea al juny en què presentarem diferents opcions, amb finançament, possibilitats, recursos o projectes, perquè la colla decideixi. er castells ha canviat moltíssim i necessitem unes eines per a l'estructura d'assaig que ara no tenim. La gent de fora es posa les mans al cap en veure els castells que fem amb les condicions que tenim. Tenim una part de xarxes molt reduïda i amb prou feines podem fer torres de dos o pilars. I què prefereix vostè?

Buscar un local, ja que fer reformes aquí suposaria uns anys i ningú sap que passarà d'aquí a deu anys... El local d'ara és molt bonic, m'agrada molt, però no ens permet fer tot el que hi volem fer, ens condiciona i, encara que hi fem obres, ens seguirà condicionant. No hi podem fer festes, l'assemblea, el dinar de la colla... Crec que hem de buscar un lloc que ens permeti fer-ho tot a casa. I a més, mentre arreglem el local, on assajaríem?

Diuen que és la millor actuació de la història, però considero que no. No soc de classificar, i a mi m'agradaria que la colla fos especialista en tot: en castells sense folre, en castells amb agulla i en castells amb folre i manilles. I ens falten els castells nets, que els havíem dominat amb el 4 de 9 fa anys, però ara no. La màxima actuació seria els màxims castells en les tres modalitats. I penso que aquest any es farà.

Amb els Castellers bé, normal. Ells fan una altra gamma de castells i no hi ha rivalitat castellera. Hem obert relacions en qüestions de ciutat de forma amable. Intentem tenir bona relació i acollir a tothom, i la intenció no és només obrir-nos als grups de cultura popular, sinó oferir espais i activitats als grups de minoria social.

Hem parlat amb el departament d'Ensenyament per proposar-los una assignatura relativa als castells. Ho han rebut molt bé i estem en la fase inicial de contactes, però el director general va estar-hi molt interessat.

A l'ESO, com una optativa troncal, però ells ens ho plantejaven com un projecte també per a escoles petites que no tinguin tantes optatives. Impulsar-ho des de Minyons ens faria il·lusió, i qualsevol colla ho podria liderar en el seu àmbit. També estem impulsant campanyes socials per moure gent...

Això ho hem de treballar moltíssim perquè fem grans castells i perquè la regeneració és vida. No ens podem adormir i, malauradament, encara hi ha un buit generacional de nens que diguin que el meu avi em portava a fer castells. Això encara no es viu a la ciutat. Tenim presència, però encara hi ha molta gent que no sap el local on és, ni què són els castells... Falta treballar més presència i que la gent vingui als assaigs, acollint la gent, fent tallers. Volem crear tallers a empreses lligats amb els valors dels castells i l'empresa.

Tenim una casa hipotecada i fem el que podem. Els pressupost és molt gran, som molta gent i tenim moltes despeses, desplaçaments i hem de fer molts actes, actuacions i concerts.Moltes vegades ens paguen i no cobrim les despeses de les actuacions. Hem de buscar finançament i ens plantegem obrir recerques de patrocini.

Més de 200.000 euros. I les millors de les actuacions et donen 8.000 i 10.000 euros.

Ni ens ho plantegem. A Minyons passa tot per assemblea i si un nombre de socis recull firmes per debatre-ho, cap problema. I si es vota anar-hi, segurament hi haurà un daltabaix... Però les coses evolucionen i canvien. Com a colla es pensa que no s'hi ha d'anar i jo personalment hi veig coses bones, perquè han adaptat normes, però el fet que es puntuïn, fins i tot els que no es descarreguen, crec que no porta enlloc. Hi ha gent que no ho entén i el patronat de Tarragona ho deu veure com una desconsideració o menyspreu, però han de respectar que nosaltres tinguem aquest punt de vista i pensem que els castells no s'han de puntuar i que són bonics per ells mateixos.

Es reconverteix en un cap de setmana i penso que encara serà més potent que la diada de Minyons. Dissabte fem el retorn de la diada dels Països Catalans, que ja vam fer al sud de França i Andorra, a la masia Freixa, i diumenge 1 d'octubre, a la plaça Vella, farem l'actuació mai vista en el moment més àlgid de la temporada, juntament amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca. Serà com un Sant Fèlix millorat.