Calia revisar la feina, fixar millor el text i actualitzar-ne la introducció. I això és el que he intentat fer
Arnau de Vilanova, contemporani de Ramon Llull, va escriure el Regiment de sanitat per al rei d'Aragó, en llatí, entre el 1305 i el 1308. L'esposa de Jaume II va demanar al cirurgià Berenguer Sarriera que el traduís al català. Ara, la filòloga Antònia Carré ha revisat la traducció de Sarriera i ha inclòs en aquesta publicació d'Edicions de la UB Aforismes de la memòria, estudiada per primer cop des d'una perspectiva mèdica.
Un llibre com aquest pot tenir interès per a un públic actual?
I tant que sí! És un clàssic, i els clàssics sempre tenen vigència. Aquesta és una obra importantíssima de la medicina de principis del segle XIV, que va tenir molta influència. És una medicina hipocràtica i galènica, passada pel sedàs dels àrabs, que té una visió holística del cos humà, que considera que totes les accions que nosaltres exercim sobre el nostre cos tenen repercussió en la salut o en la malaltia. Per exemple, ens explica que per estar sa és fonamental el que mengem. Totes les piràmides dels aliments, nascudes a partir de la dècada del 1970, donen rellevància a la dieta com a factor que condiciona la salut dels individus. És un llibre radicalment actual.
I quin tipus de dieta recomana?
Com en totes les piràmides d'aliments actuals, es prioritzen els aliments d'origen vegetal. Primer tracta els vegetals: el gra, els llegums, les fruites, les verdures i els tubercles. Després considera els aliments de procedència animal (quadrúpedes i ocells), les superfluïtats dels animals (ous i lacticinis) i, finalment, els peixos.
Hi ha altres elements que també incideixen en la salut...
Sí. Tot allò que ens diu el sentit comú: l'exercici, les hores de son, l'aire que respirem, i fins i tot les emocions. Els metges medievals les anomenaven “passions de l'ànima”, que trobo que és una expressió molt poètica.
El ‘Regiment de sanitat', Arnau de Vilanova el va escriure per al seu rei, Jaume II d'Aragó.
Sí. Arnau va ser metge de papes i de reis, un dels quals va ser Jaume II d'Aragó, un home amb molts interessos culturals i espirituals. Arnau va escriure el text en llatí per al seu rei entre el 1305 i el 1308, i per això parla molt dels tipus de carn. No tothom en menjava, a l'edat mitjana... L'esposa de Jaume II, Blanca d'Anjou, va encarregar al cirurgià major del rei, Berenguer Sarriera, que traduís l'obra al català. L'ús del català va ajudar a divulgar l'obra entre un ampli sector de públic: gràcies al català, va sortir de la cort i va anar a parar a les cases de la noblesa i de la burgesia urbana.
Tinc entès que aquesta és la segona edició crítica d'aquesta traducció catalana.
Per a la cultura catalana, aquesta obra és fonamental, perquè el Regiment de sanitat i els Aforismes de la memòria són les dues úniques traduccions catalanes conservades d'obres mèdiques d'Arnau. El 1947, Miquel Batllori va publicar la primera edició crítica de l'obra, a partir de l'únic manuscrit que se'n coneixia. Però el 1949, Martí de Riquer va descobrir un manuscrit nou. La troballa obligava a una revisió del text i s'ha trigat uns 70 anys a fer-la. Hem après moltes coses que el pare Batllori no podia saber; per exemple, que el Regiment de sanitat llatí d'Arnau va contribuir a la creació del gènere dels regimina sanitatis. Calia revisar la feina del pare Batllori, fixar millor el text i actualitzar-ne la introducció. I això és el que he intentat fer.
En la introducció d'‘Aforismes de la memòria', explica que per primera vegada s'estudien des d'una perspectiva mèdica...
Per comprendre l'apartat doctrinal que hi ha al darrere d'aquest text, s'ha de partir de l'anatomia i la fisiologia del cervell descrites pel galenisme medieval. Fins ara, només s'havien estudiat des de la perspectiva de la mnemònica, l'art que proporciona tècniques per exercitar la memòria i que té una llarga tradició retòrica. A Arnau no li interessa la retòrica, sinó la medicina.
